dijous, 22 de novembre de 2012

LA COGUMASSA

Amanita virosa...tal vegada. El que és segur és el seu nom comú, propi de La Palma: la cogumassa. Un agarical de la inquietant familia de bolets que ha produït, produeixen i produiran morts. Desfan el fetge.

dilluns, 19 de novembre de 2012

NESPRES EXÒTICS

Eriobotrya japonica, el nespre japonès. Una Rosàcia que ve de llunyanes terres, de llocs exòtics. És, doncs, una espècie al.lòctona. Però...els nespres són bons...per tant, la tolerem i ens els mengem. Necessita, però, llocs arrecerats de les inclemències occidentals i de terra endins. Aquí els anomenen nespros.
El nespre europeu va en franca decadència. D'aspecte més feréstec, més salvatge, menys exquisit...potser en trobarem algun representant.

divendres, 16 de novembre de 2012

OMBRA BENEÏDA

Platanus X hispanica, el plataner. Hibrid entre Platanus occidentalis, d'origen americà, i Platanus orientalis, l'espècie europea del gènere. Familia de les Platanàcies, a l'entorn urbà creix desafavorida i agònica; però al món rural, s'expandeix de manera superba i magnífica, mostrant el camí amb ombra delitosa.

dilluns, 5 de novembre de 2012

TORNANT AL CICLE DE LA VIDA

Un Zigomicet: Spinellus fusiger. Creix sobre els excrements, -en aquest cas de gos-, descomposant-los lentament en presència d'humitat. La tardor plujosa accelera els processos. La vida es renova continuadament. No hem, ho hauríem, de patir per res...

dijous, 1 de novembre de 2012

PSATIRELLES

Phsathyrella conopilus, un petit Agarical que no és comestible, però que resulta summament simpàtic. En grupets, amb el seu color marronós, que el difumina lleument entre la pinassa seca, però que el delata entre la verdor de la vegetació de tardor, humida estació aquest any. Tret característic: la depressió que forma al barret el lloc a on s'insereix el peu.

dimecres, 31 d’octubre de 2012

JONCS: EL SECRET DE L'AIGUA

El jonc, Scirpus sp. Averiguaré l'espècie, però. Espasa punxant, arma que pot ferir penetrant a la carn...no és pas la seva intenció. Però protegeix el jonc els secrets de la riera, del barranc: aigua, sempre cercant l'aigua fugissera. El secret de l'aigua.

dimarts, 23 d’octubre de 2012

MATADONA


Omphalotus olearius, la matadona. Un bolet molt tòxic de la familia del Agaricals. Creix al peu de les oliveres. Una interessant particularitat: les llàmines del seu himeni presenten bioluminiscència. Segurament, un passeig de nit per un camp d'oliveres a la tardor, amb una mica de llum de lluna, ens faria percebre un món de fades...real o imaginari?

dilluns, 15 d’octubre de 2012

SORPRENENT PI ROIG

Pinus sylvestris, el pi roig. Aquesta espècie és pròpia de llocs més frescos, i abunda al Pirineu, junt amb el pi negre. Aquí a La Palma suposo que deuen ser exemplars introduïts, plantats per algú que volia sortir de la monòtona presència del pi blanc. Acícules llargues, quasi feériques, amb pinyes més compactes, més closes. Escorça vermella, la qual li dóna el nom. Magnífic exemplar, acompanyat de dos més petits.

dijous, 11 d’octubre de 2012

CARDÓ COMÚ, EL BANY DE VENUS

Aquestes vares, que es fan servir per a guarnir jerros, són els cardons comuns, Dipsacus fullonum. Aspecte inquietant, reben també el nom de Bany de Venus. Potser la seva utilitat per a la deesa sigui com a raspall per a l'esquena, o per a fer massatges...d'altra forma, el seu ús resultaria summament inquietant...

divendres, 24 d’agost de 2012

CONQUERIDOR

Amaranthus retroflexus. Un blet. Tot i ésser abundantíssim i formar part de la nostra visió habitual d´un terreny conreat, és un conqueridor que va venir de les Amèriques del Nord. Vet aquí com el nou vingut esdevé autòcton: a base de temps i perseverança. I fortalesa.

dimecres, 8 d’agost de 2012

PANISSOLA

S'enganxa com una mala cosa. No sabem si per amor o per odi. La qüestió és que és arrapadora, encara que aquesta paraula me l'acabo d'inventar...però és que no trobo una que s'escaigui a la insistent tenacitat d'aquesta gramínia, aquesta sí, diabòlica.
Setaria verticillata.

dilluns, 30 de juliol de 2012

PICANT PICARONA: LA VERDOLAGA


Portulaca oleracea. La verdolaga. Considerada una mala herba, però compte...no tant, que hi ha qui se la menja en amanida. Diuen que ofereix un gust lleugerament picant. Sens dubte és així, només cal fixar-se en el vital verd de les seves fulletes turgents, i les seves tijes vermelles i entremeliades...

diumenge, 15 de juliol de 2012

BOVA

La canalla les anomena puros. Hi ha qui se les ha fumades, de xic...
Thypa latifolia. Rizomatosa i humida marcadora de llocs aquàtics. Aquestes de la imatge, al fons uterí d´un aljub. Gruixudes i fàl.liques al.legories de la masculinitat eixint de la femenina presència.

divendres, 22 de juny de 2012

NO EM TOQUIS

Aspre, ens rebutja: no em toquis...o pagaràs amb l´esquerda de la teva pell...

L´esbarcer. Dolenta rosàcia feréstega, que ens obsequiarà amb les mores...però ens farà bruar...

Reté a la seva flor, sencilla, el color del capvespre: el malva final de la llum retinguda al núvol desfilagarsat. Malenconia: malva esvaït sobre verd fort. No em toquis...però toca´m.

Rubus ulmifolius.

dimarts, 12 de juny de 2012

HUMITAT

Cerquem, ja a prop de l´estiu, llocs d´humitat. Unic recurs de la vida, l´aigua ens dóna el que promet.

Equisetum sp. Les vares arcaiques, primitives, s´obriran en ventall de fulles primigènies, cilíndriques. Aigua...
Equisetum ramisissimum ?

divendres, 8 de juny de 2012

AVANÇA L'ESTACIÓ CÀLIDA

L'avanç de l'estació càlida fa que les nostres amigues vegetals declinin en la seva floració. Els prats han fructificat. Queda poc per a l'estiu. Poca aigua disponible al terra. Però continuarem buscant entre les xeròfites a les nostres petites amigues resistents a la sequera.

dimarts, 5 de juny de 2012

GALIUM...QUIN GALIUM?

Galium..no és tan fàcil. Petitíssima floració, però la unió la fa aparent. Entapissa camins, vorades...omnipresent pertot. Delicadíssima, digna de guarnir el cabell d´una dama. Perserverarem, no ho dubteu.
Galium fruticescens. No li trobo nom comú.

diumenge, 3 de juny de 2012

INNOCÈNCIA PERDUDA

La candidesa, l´oferiment franc i obert. Broten, plantades per mans humanes, darrera un maset.
Ja no hi són. Aquest dematí les han tallades.

La innocència, perduda.

Lilium candidum.

dissabte, 2 de juny de 2012

ARCODIONS



La germana bona de Medicago rigidula: Medicago orbicularis. És, com la seva cosina punxosa, una petita papil.lonàcia de flors grogues que forma el prat. Llavors sedoses, espirals, quasi hipnòtiques. El seu gir recorda aquelles rodes eternes dels somnis. El nom suggereix alguna cosa d´arcana: arcodions. Com si el gir espiral de la llavor fos...quelcom significatiu...

dijous, 31 de maig de 2012

GIRA-SOL

Aquest gira-sol no gira amb el sol. Està mirant sempre a l´est. Bé, és la seva elecció. Res no li retraurem. Helianthus annuus, el sol l´estima.

dimarts, 29 de maig de 2012

LA RABASSA

Hedysarum boveanum sub. europaeum. L´any passat s´em va escapar: aquest ja no.

Feina m´ha donat: les papil.lonàcies són també nines entremeliades, que s´amaguen sota la variabilitat que dóna la diversitat d´hàbitats i la seva capacitat, exitosa, d´adaptació. Són d´aquelles plantes intel.ligents, i per tant, alegres supervivents en la seva multiformitat.

dilluns, 28 de maig de 2012

REVERÈNCIA

Oh, no mereixo tants honors...de veritat, no cal...però elles s´inclinen al meu pas. La més lleu brisa les fa executar moviments amplis, lents, elegants...oscil.lacions sense presa, lentes, com marcant el temps en altres dimensions de l´espai. Com aneu tant lentes, si el vent és fort...perquè som quàntiques mostres de l´etèria que pot arribar a ésser la matèria: quasi esperit, quasi alè diví. Morades mostres d´amor. Qui som?

diumenge, 27 de maig de 2012

PLOMERETS D´ÀNGEL

Plomerets d´àngel, subtils estams que ballen amb la més mínima vibració. Amagats a l´inici, esdevenent deliciosos reclams pel vent, pels insectes diminuts que brollen al voltant de la inflorescència vivíssima, erecta i zenital. Granarà en breu, sens dubte: fecundes llavors que pertot s´estenen. Qui ets?
Dactylis glomerata.

dissabte, 26 de maig de 2012

EL TEMPS I LES CIRERES

El temps queda retingut a cada fruit. Temps: concepte extrany, que només es refereix a que l´aigua, el sol i la terra segueixen les vies arcanes del floema i es fan matèria. Temps és matèria, doncs. Verd i vermell, el vermell que avisa, que reclama: estem aquí, menjeu-nos...i escampeu la llavor. El temps a les cireres.

divendres, 25 de maig de 2012

PA EIXUT

Plantago albicans. L'anomenen pa eixut. Seca, amb aspecte feréstec, coberta de pilositat per no fer-se encara més eixuta. Una autèntica resistent de la flora mediterrània. Molt abundant a aquesta zona. La planta de la fam...potser antic indicador de llocs difícils, que necessitaran de tot el nostre saber per a donar fruit.

dimecres, 23 de maig de 2012

ULLS DE SOL

Calendula arvensis. La planta que cura la pell, els ulls. Amoroseix les nostres terminacions nervioses que ens posen en contacte amb el món. De vegades, el nostre cos es cansa de sentir, de veure. Ja n´hi ha prou...però la calèndula ens guareix, amb els seus principis actius alliberats a la untuositat vegetal de l´oli, de la cera d´abella, de la infusió tendra i temperada.

dimarts, 22 de maig de 2012

L´HERBA PUCERA

Capsuletes poliédriques. Glòbuls que miren en totes direccions, amb una visió espaial privilegiada. Sensors multidireccionals?

Plantago afra, l´herba pucera.

dilluns, 21 de maig de 2012

CORTINA DE PENSAMENTS

Brachipodium phoenicoides.
Si volgués una cortina per amagar els meus pensaments, absurds, amarats d´amor, no podria demanar cap de millor. El vent la fa pempellugar...ara sí, ara no...tal vegada...no es veu clar al seu través.
En caldria?

diumenge, 20 de maig de 2012

AJUDA´M

Dits florits, com fóren els dels antics déus a Arcàdia. Dits cap al cel, cap al sol, cap a la llum. Flors agrupades, morades, com petites mans de cinc pètals fusionats en una corol.la amable: dóna´m la ma...jo t´ajudaré...
Coris monspeliensis, sub. monspeliensis. La terra feta vida, feta ajut.


divendres, 18 de maig de 2012

L´ANAGALL

Anagallis arvensis. Herba sabonera, anagall...moltes més denominacions. Quan una planta té molts noms, té molts usos. Es diu d´ella que té propietats medicinals.
En castellà, és la pimpinela escarlata. Petita, amagada, però omnipresent. Com una petita deesa de la primavera, humil, però pel mateix, eterna.

dimecres, 16 de maig de 2012

MISTERI RESOLT AL PRAT


D'autèntic misteri es pot qualificar aquesta papilonàcia, que té les fulles formades per...un foliol sol i dues estípules? Tres foliols, amb un molt diferent del altres dos, i sense estípules?
Espècie per espècie...ens internem a la Dimensió Desconeguda.
Fins avui: Scorpioides Matthioli.
Sóc fantàstica...

dimarts, 15 de maig de 2012

MASCLE AMB OLOR A FEMBRA



Tan plena d´aroma, un punt sorprenent: les abelles i els abellots s´estaborneixen quan glopen de la seva essència, quasi divina, per singular.

El poliol mascle, multiform, adaptat a cada roca, a cada terra, a cada carícia de l´alè del geni d´un lloc.

Teucrium murcicum.

dilluns, 14 de maig de 2012

DE LA SEDA A LA PUNXA



El prat verd de la finca, suau i amorós, es transforma en una petita tortura quan fructifica aquesta deliciosa papil.lonàcia groga: el melgó rígid, Medicago rigidula. Les seves característiques llavors tenen punxes: i no són amables precisament.

Seure al prat a la tarda ha esdevingut afecció de fakirs.

Les llavors, especialíssimament dissenyades per a la seva àmplia expansió, s´enganxen arreu: mitjons, pèl dels animals...eficaces en la seva distribució, malgrat la seva agressiva estratègia.

diumenge, 13 de maig de 2012

EL BLAT DEL DIABLE



Aegilops geniculata. No mereix el nom que li donen: el blat del diable. Pobreta, a mí em sembla simpàtica aquesta gramínia que, gràcies al seu peculiaríssim aspecte, ha estat fàcil d´identificar. I també, he de renonèixer, amb la sort de ser la primera gramínia del llistat de l´Herbari virtual del Mediterrani de la UIB.

Una mica de sort. Tal vegada, ser amic del diable no sigui tan dolent...

dissabte, 12 de maig de 2012

ORELLETES

Biscutella auriculata. Tota orelletes, que segurament li serviran per a captar...sons?
La simpática crucífera groga entapissa, junt amb altres espècies, el prat de la finca. Deliciosa en la seva singularitat.

divendres, 11 de maig de 2012

SALVAN´S, SALVIA¡¡¡

Planta medicinal per tradició i eficàcia, la salvia és un gènere que presenta una enorme varietat d´espècies. Aquesta és Salvia lavandulifolia, degut a que la fulla és similar a la de la lavàndula. Totes labiades, totes medicinals...tanta tradició a les seves substàncies curatives: ens ajuden, actuen sobre les nostres cèl.lules a nivell intimíssim...

dijous, 10 de maig de 2012

ANTENES DE L´EUFORBIA MISTERIOSA

Ja tenim a l´euforbia misteriosa...ens mancava la floració per esbrinar si era amydaloides o dendroides...

La nostra protagonista és Euphorbia amygdaloides. Ha costat una mica, s´ha fet la rateta...

Però aquí la tenim, magnífica en la seva fluorescència quàntica. No em digueu que l´estructura que presenta no respon a un patró intel.ligent...les antenes receptores són patents. Què rep? Tal vegada ho sabrem algun dia...

dimecres, 9 de maig de 2012

LA FADA GROGA

Melilotus officinalis, el melilot, corona de rei, almegó...quan una planta té tants noms, alguna cosa bona fa, perquè vol dir que és molt apreciada i coneguda.
I així és amb el trèvol d´olor: és un excel.lent tònic venós. Alleuja pesantors de membres, activa la circulació cerebral, estimula la limfàtica i impideix en la mesura del possible l´embòlia, al perllongar el temps de coagulació sanguini.

És una fada groga que ens vol ajudar. Tan humil, tan subtil.

dimarts, 8 de maig de 2012

EL POLLANCRE

Populus nigra, el pollancre. Ha resistit la sequera estival, al peu del barranc. Pensàvem que era mort: però no, només ha tardat una mica més a brotar. Aquest és l'exemplar més gran que creix prop de casa nostra; n'hi ha de més petits barranc amunt.

dilluns, 7 de maig de 2012

DANSA AL VENT


Les gramínies es consideren males herbes. Però la funció de subjecció del terra que fan és considerable. Amb les seves arrels impedeixen que l'aigua i altres agents atmosfèrics, com el vent quan hi ha temps de sequera, arrosseguin la part superficial del terra, la més fèrtil.
A més de la seva funcionalitat, no hem digueu que no és deliciosa la imatge del plomerall, acaronat pel vent de la tarda.
Stipa offneri. Un altre cop de ma.

dimecres, 2 de maig de 2012

ELS DITS D´HERBA



Brachypodium retusum, , el lllistó, un parent de la temible grama que envaeix els jardins. Gramínia mediterrània que ajuda a subjectar la terra amb el seu sistema radicular.

S´extèn arreu. Tan humil, i tant persistent. Resistent sense parió: potser sembla morir a la sequera, però la seva vida subterrània roman, sense fatiga. Vindran temps millors...i sempre tornen.

Esperança als dits d´herba.

dilluns, 30 d’abril de 2012

ESPLENDENT

La rosa, oberta. Floribunda, la multipètala.

dissabte, 28 d’abril de 2012

CERVELLS VEGETALS


Juglans regia, la noguera. En temps antics, molt abundant a la zona, per l'explotació de la seva fusta; però unes malaurades tempestes van arrossegar arbres, terra, vida, ja fa molts anys.
N'hi ha, però, encara, exemplars magnífics. Amb els seus aments masculins, els llargs, més curts els femenins.
I els fruits, a la tardor: les nous, tant magníficament semblants a un cervell humà.

divendres, 27 d’abril de 2012

ROSA DE JARDI

Un roser, trobat a un marge. Però no és el feréstec caní, la rosa de quatre fulles: és un roser de jardí. Algú, fa ja anys, potser molts, el va plantar aquí. Les seves roses són encara poncelles.
Rosa hybrida, producte de la ma humana, i tot i així, bella.

dijous, 26 d’abril de 2012

MUGRONS

Prunus avium. El cirerer. La cirera és la fruita més sensual: tanmateix, en menjar-les, amb delectança, sembla que s'acaronin amb els llavis els mugrons de Venus.

dimecres, 25 d’abril de 2012

LA CUGULA


Avena sterilis, la cosina salvatgina de la conreada. La cugula: nom d'estranyes reminiscències.
És molt divertida: la més minsa brisa la mou, com si fos un mòbil que, enlloc de penjar del sostre, surt de la terra, desafiant lleis gravitatòries i divines.

dimarts, 24 d’abril de 2012

ESCLAT

Hi ha paisatges que congelen l´alè. Verd, blau -de cel-, blanc -de núvols fugisers- i groc esclatants. Primavera desfermada.

dilluns, 23 d’abril de 2012

GROC

El groc és un dels colors més energètics de l´espectre luminós. Tal vegada és la causa de la inmensa floració de les ravenisses, Erucastrum obtusangulum. Són, en la seva preponderància, generoses: si t´hi atanses, veus entre elles d´altres plantes, que creixen al seu redòs.

diumenge, 22 d’abril de 2012

PROMESA

Promesa de collita. Regalada dolçor de fruita fresca, madura. Els incipients albercocs, xics i fin i tot tímids, frisen per destacar-se de les seves germanes, les fulles fotosintètiques. Prunus armeniaca, delitós nom d'exòtiques reminiscències.

dissabte, 21 d’abril de 2012

LA MAR VERDA


Maragdina, vibrant, lleument daurada. Una altra graminia. Ja la cercarem. De moment, ens delectem en la seva sinuosa onada de vigor. Sol, aigua i terra captat tot en vida.
Bromus sterilis, el margall llarg. Un altre cop de mà (veure comentaris).