dijous, 31 de maig de 2012

GIRA-SOL

Aquest gira-sol no gira amb el sol. Està mirant sempre a l´est. Bé, és la seva elecció. Res no li retraurem. Helianthus annuus, el sol l´estima.

dimarts, 29 de maig de 2012

LA RABASSA

Hedysarum boveanum sub. europaeum. L´any passat s´em va escapar: aquest ja no.

Feina m´ha donat: les papil.lonàcies són també nines entremeliades, que s´amaguen sota la variabilitat que dóna la diversitat d´hàbitats i la seva capacitat, exitosa, d´adaptació. Són d´aquelles plantes intel.ligents, i per tant, alegres supervivents en la seva multiformitat.

dilluns, 28 de maig de 2012

REVERÈNCIA

Oh, no mereixo tants honors...de veritat, no cal...però elles s´inclinen al meu pas. La més lleu brisa les fa executar moviments amplis, lents, elegants...oscil.lacions sense presa, lentes, com marcant el temps en altres dimensions de l´espai. Com aneu tant lentes, si el vent és fort...perquè som quàntiques mostres de l´etèria que pot arribar a ésser la matèria: quasi esperit, quasi alè diví. Morades mostres d´amor. Qui som?

diumenge, 27 de maig de 2012

PLOMERETS D´ÀNGEL

Plomerets d´àngel, subtils estams que ballen amb la més mínima vibració. Amagats a l´inici, esdevenent deliciosos reclams pel vent, pels insectes diminuts que brollen al voltant de la inflorescència vivíssima, erecta i zenital. Granarà en breu, sens dubte: fecundes llavors que pertot s´estenen. Qui ets?
Dactylis glomerata.

dissabte, 26 de maig de 2012

EL TEMPS I LES CIRERES

El temps queda retingut a cada fruit. Temps: concepte extrany, que només es refereix a que l´aigua, el sol i la terra segueixen les vies arcanes del floema i es fan matèria. Temps és matèria, doncs. Verd i vermell, el vermell que avisa, que reclama: estem aquí, menjeu-nos...i escampeu la llavor. El temps a les cireres.

divendres, 25 de maig de 2012

PA EIXUT

Plantago albicans. L'anomenen pa eixut. Seca, amb aspecte feréstec, coberta de pilositat per no fer-se encara més eixuta. Una autèntica resistent de la flora mediterrània. Molt abundant a aquesta zona. La planta de la fam...potser antic indicador de llocs difícils, que necessitaran de tot el nostre saber per a donar fruit.

dimecres, 23 de maig de 2012

ULLS DE SOL

Calendula arvensis. La planta que cura la pell, els ulls. Amoroseix les nostres terminacions nervioses que ens posen en contacte amb el món. De vegades, el nostre cos es cansa de sentir, de veure. Ja n´hi ha prou...però la calèndula ens guareix, amb els seus principis actius alliberats a la untuositat vegetal de l´oli, de la cera d´abella, de la infusió tendra i temperada.

dimarts, 22 de maig de 2012

L´HERBA PUCERA

Capsuletes poliédriques. Glòbuls que miren en totes direccions, amb una visió espaial privilegiada. Sensors multidireccionals?

Plantago afra, l´herba pucera.

dilluns, 21 de maig de 2012

CORTINA DE PENSAMENTS

Brachipodium phoenicoides.
Si volgués una cortina per amagar els meus pensaments, absurds, amarats d´amor, no podria demanar cap de millor. El vent la fa pempellugar...ara sí, ara no...tal vegada...no es veu clar al seu través.
En caldria?

diumenge, 20 de maig de 2012

AJUDA´M

Dits florits, com fóren els dels antics déus a Arcàdia. Dits cap al cel, cap al sol, cap a la llum. Flors agrupades, morades, com petites mans de cinc pètals fusionats en una corol.la amable: dóna´m la ma...jo t´ajudaré...
Coris monspeliensis, sub. monspeliensis. La terra feta vida, feta ajut.


divendres, 18 de maig de 2012

L´ANAGALL

Anagallis arvensis. Herba sabonera, anagall...moltes més denominacions. Quan una planta té molts noms, té molts usos. Es diu d´ella que té propietats medicinals.
En castellà, és la pimpinela escarlata. Petita, amagada, però omnipresent. Com una petita deesa de la primavera, humil, però pel mateix, eterna.

dimecres, 16 de maig de 2012

MISTERI RESOLT AL PRAT


D'autèntic misteri es pot qualificar aquesta papilonàcia, que té les fulles formades per...un foliol sol i dues estípules? Tres foliols, amb un molt diferent del altres dos, i sense estípules?
Espècie per espècie...ens internem a la Dimensió Desconeguda.
Fins avui: Scorpioides Matthioli.
Sóc fantàstica...

dimarts, 15 de maig de 2012

MASCLE AMB OLOR A FEMBRA



Tan plena d´aroma, un punt sorprenent: les abelles i els abellots s´estaborneixen quan glopen de la seva essència, quasi divina, per singular.

El poliol mascle, multiform, adaptat a cada roca, a cada terra, a cada carícia de l´alè del geni d´un lloc.

Teucrium murcicum.

dilluns, 14 de maig de 2012

DE LA SEDA A LA PUNXA



El prat verd de la finca, suau i amorós, es transforma en una petita tortura quan fructifica aquesta deliciosa papil.lonàcia groga: el melgó rígid, Medicago rigidula. Les seves característiques llavors tenen punxes: i no són amables precisament.

Seure al prat a la tarda ha esdevingut afecció de fakirs.

Les llavors, especialíssimament dissenyades per a la seva àmplia expansió, s´enganxen arreu: mitjons, pèl dels animals...eficaces en la seva distribució, malgrat la seva agressiva estratègia.

diumenge, 13 de maig de 2012

EL BLAT DEL DIABLE



Aegilops geniculata. No mereix el nom que li donen: el blat del diable. Pobreta, a mí em sembla simpàtica aquesta gramínia que, gràcies al seu peculiaríssim aspecte, ha estat fàcil d´identificar. I també, he de renonèixer, amb la sort de ser la primera gramínia del llistat de l´Herbari virtual del Mediterrani de la UIB.

Una mica de sort. Tal vegada, ser amic del diable no sigui tan dolent...

dissabte, 12 de maig de 2012

ORELLETES

Biscutella auriculata. Tota orelletes, que segurament li serviran per a captar...sons?
La simpática crucífera groga entapissa, junt amb altres espècies, el prat de la finca. Deliciosa en la seva singularitat.

divendres, 11 de maig de 2012

SALVAN´S, SALVIA¡¡¡

Planta medicinal per tradició i eficàcia, la salvia és un gènere que presenta una enorme varietat d´espècies. Aquesta és Salvia lavandulifolia, degut a que la fulla és similar a la de la lavàndula. Totes labiades, totes medicinals...tanta tradició a les seves substàncies curatives: ens ajuden, actuen sobre les nostres cèl.lules a nivell intimíssim...

dijous, 10 de maig de 2012

ANTENES DE L´EUFORBIA MISTERIOSA

Ja tenim a l´euforbia misteriosa...ens mancava la floració per esbrinar si era amydaloides o dendroides...

La nostra protagonista és Euphorbia amygdaloides. Ha costat una mica, s´ha fet la rateta...

Però aquí la tenim, magnífica en la seva fluorescència quàntica. No em digueu que l´estructura que presenta no respon a un patró intel.ligent...les antenes receptores són patents. Què rep? Tal vegada ho sabrem algun dia...

dimecres, 9 de maig de 2012

LA FADA GROGA

Melilotus officinalis, el melilot, corona de rei, almegó...quan una planta té tants noms, alguna cosa bona fa, perquè vol dir que és molt apreciada i coneguda.
I així és amb el trèvol d´olor: és un excel.lent tònic venós. Alleuja pesantors de membres, activa la circulació cerebral, estimula la limfàtica i impideix en la mesura del possible l´embòlia, al perllongar el temps de coagulació sanguini.

És una fada groga que ens vol ajudar. Tan humil, tan subtil.

dimarts, 8 de maig de 2012

EL POLLANCRE

Populus nigra, el pollancre. Ha resistit la sequera estival, al peu del barranc. Pensàvem que era mort: però no, només ha tardat una mica més a brotar. Aquest és l'exemplar més gran que creix prop de casa nostra; n'hi ha de més petits barranc amunt.

dilluns, 7 de maig de 2012

DANSA AL VENT


Les gramínies es consideren males herbes. Però la funció de subjecció del terra que fan és considerable. Amb les seves arrels impedeixen que l'aigua i altres agents atmosfèrics, com el vent quan hi ha temps de sequera, arrosseguin la part superficial del terra, la més fèrtil.
A més de la seva funcionalitat, no hem digueu que no és deliciosa la imatge del plomerall, acaronat pel vent de la tarda.
Stipa offneri. Un altre cop de ma.

dimecres, 2 de maig de 2012

ELS DITS D´HERBA



Brachypodium retusum, , el lllistó, un parent de la temible grama que envaeix els jardins. Gramínia mediterrània que ajuda a subjectar la terra amb el seu sistema radicular.

S´extèn arreu. Tan humil, i tant persistent. Resistent sense parió: potser sembla morir a la sequera, però la seva vida subterrània roman, sense fatiga. Vindran temps millors...i sempre tornen.

Esperança als dits d´herba.