TE DE ROCA

Valoradíssima planta medicinal, el te de roca, Jasonia glutinosa, creix, ja a la seva fase de fructificació, dalt de la cinglera rocallosa de conglomerat calcari.

AJOCAPERDIUS

En castellà se l'anomena hinojo de perro, i és veritablement similar al fonoll, però de port més baix i amb la flor d'un groc més viu. La fulla és sencera, tret també diferencial. Bupleurum fruticescens spp. fruticescens, l'ajocaperdius dóna el toc groc sobre-terra de la tardor.

ORELLA DE LLEBRE, CLUIXIDA

Dos noms per a Bupleurum rigidum, una espectacular Umbel.lífera que, efectivament, recorda per la seva fulla a l'orella d'una llebre: ampla, més per dalt que a la base. Gran fulla, poca flor: petites inflorescències que passen quasi desapercebudes. Mistèrica, si em permeteu.

FLOR DE NIT

Mirabilis jalapa, un florit membre de les Nictaginàcies. Tropical amb origen a Amèrica del Sud, envaeix agradablement l'entorn.

NEOTROPICAL

Ipomea indica. Una Convolvulàcia que no és autòctona. Prové de les llunyanes terres d'ultramar, sudamericanes. Però s'ha adaptat tan bé, que es considera ja part de la nostra ornamental i vital flora.

ROSA DE SIRIA

D'asiàtic origen és la Rosa de Siria, Hibiscus syriacus. Com tantes ornamentals que aconsegueixen escapar dels jardins que les confinen, aquesta ha trobat el seu lloc ideal i ha prosperat, amb la seva floració blanca i lilosa. Una Malvàcia exuberant.

CRESPINELL

Les plantes del gènere Sedum són veritables especialistes a la resistència devant les condicions climàtiques més severes pel que fa a carència de precipitació. En aquesta zona, neixen arreu, però les seves zones favorites són les parets de pedra, les espones. Gaudeixen d'una fortalesa tal, que la seva floració és esponerosa, forta, desafiant.
Són petits reservoris d'aigua, de vida, devant la imperiosa presència mineral. Sedum sediforme, el crespinell.

BLENERA. GORDOLOBO

M'encanta el nom en castellà d'aquesta planta: gordolobo. En té d'altres, igualment en català.
Tientayernos, múria, trepó...
En tot cas es tracta de Verbascum sinuatum, una Escrofulariàcia amb molta tendència a fer híbrids interespecífics dintre del gènere. Pot ser la varietat nominal reflexa la varietat genètica...saviesa popular.

L'ESPERÓ DE CAVALLER

Una Ranunculàcia bellíssima: l'esperó de cavaller, Delphinium ajacis. Sol ser membre de jardins, dels quals escapa la nostra  ornamental amiga. El color blau elèctric d'aquest individu pot ser, en d'altres, blanc o rosa. I és medicinal...i tòxica. Alcaloids similars als de l'acònit fan el seu ús molt problemàtic. Per a velles bruixes.

EL LLI ESTRICTE

Sorprèn, a l'entrada del període estival, l'exuberant presència d'un petit lli groc de floració delicadíssima. Tant, que quan s'agafa un trosset de la planta per classificar-la, els pètals cauen, perdent la subtilesa al moment.
Linum strictum, el llinet estricte. La nova verdor de l'estiu.

LA GENISTA VIMENERA

Havia pensat que eren mimoses, però no: el fruit és una mena de castanyola verdosa, tal vegada, en comparança menys afavorida, una paparra inflada i plena. Retama sphaerocarpa, la genista vimenera, sempre vital amb les seves blanques glauques, ditets que no es cansen de saludar a qui passeja al seu costat.

ESPIGOL

Lavandula...
La variabilitat és una de les característiques d'aquest gènere: petites diferències a les flors i les fulles generen sutileses difícils de captar.
Lavandula spica. Enorme exemplar, que creix feliç a un lloc d'accés dificultós. L'espígol, olorós com només ell pot ser després d'un ruixat d'estiu.

ESPERNALLAC

Jo la conec per santolina, una adaptació al llenguatge usual del seu nom científic, Santolina chamaecyparissus. Planta exuberant, verd, amb una intensa aroma medicinal, com a pomada antiga, d'àvia sàvia. Una Composta amb ús medicinal, doncs els capítols es beuen en infusió.

HERBA D'OLIVES

Satureja intricata, l'herba d'olives, la sajolida. Una labiada d'intens aroma. Això si: variable, he comprovat. Quan està florida recorda la farigola; més endavant, més entrat l'hivern, l'olor es torna acre, masculí.
Indispensable per a l'adob de les olives en conserva.

PETIT FLAMBOYANT

Cesalpinia gilliesii, el petit Flamboyant. Un arbre que pertany a la familia de les Papil.lonàcies, d'origen tropical. Aquest, que viu a un carrer de La Palma, és petit. Però la seva exuberant floració no passa desapercebuda.

ASSOTA-CRISTOS

No és molt usual trobar cards grocs: criden l'atenció, doncs solen mostrar-nos flors morades aquestes punxants Compostes. Aquest any tenim sort: són abundosos els exemplars d'assota-cristos, Carthamus lanatus. Té altres noms: card sant, card de sang.

L'ALADIERN

L'aladiern, Rhamnus alaternus, una Ramnàcia vital, amb les seves boletes vermelles que, en combinació amb el verd de les fulles són d'elegant port. Amb propietats medicinals, però sempre amb cura: és de mal dosificar, i pot ser un remei perillós, doncs és un fort laxant.

AUFALÇ

Cultivada o subespontània, l'aufalç o alfalç mostra les seves flors violàcies, tant contrastades amb la verdor esponerosa de les seves fulles formades per fol.liols. El color porprat no és gens comú en aquest gènere; per això és inconfusible. Medicago sativa.

INVASORS D'ALTRE MÓN...

Atenció: trobem un exemplar de Cuscuta australis. Barbes de caputxí. Planta paràsita que envaiex a altres vegetals, entapissant-los amb una inquietant xarxa fantasmagòrica, matant-los xuclant els seus sucs nutricis.
Una malèfica Convolvulàcia.

CUNIELLS

Silene vulgaris. Una Cariofilàcia espectacular, que de vulgar no en té res de res. Té molts noms comuns: cuniells, trons. Aquest darrer ve perquè els nens solien jugar a esclafir les flors al palmell de la ma: peten, com petits trons vegetals.

CANDELERA

Candelera. Però també blenera, cresolera. Phlomis lychnitis. El groc vital, desfermat a les marjades. Glauca pilositat de fulles que s'eclipsen, quasi, devant de la floració circular, potent i poderosa forma arrauxada.

BARRERET

Anacamptis pyramidalis. El barreret, una orquídia preciosa per la seva senzillesa grupal. El color rosa intens, energètic, mostra la vitalitat l'aquesta Orquidàcia.

ESPASETA D'AMOR

Espaseta, en diuen. Per la forma de les fulles, llances...d'amor. No pot ser d'una altra manera: Gladiolus italicus ens ofereix una floració i un cromatisme encisadors. Com per descuit, a la vora del camí. Sorprèn, per formosa, enmig de la garriga. Els insectes i els humans caiem, rendits, als seu davant, adorant-la.

LA CICUTA

Camina que caminaràs, ens trobem a la zona propera a la Vall Major. Una impressionant Umbel.lífera és davant nostre: enorme, aparent, alta. Una olor penetrant i inquietant per agressiu emana de la planta.
Conium maculatum. La temible cicuta. Orgullosa, desafia els caminants. Medicinal però verinosa, perillosa, mortal...qui gosarà torbar el seu repòs vegetal...?

LA ROMA ENCANTADA

La roma. Planta màgica a la zona dels Pirineus, protagonista de llegendes com les de les Encantades. Té propietats especials a les arrels. Medicinals. Misterioses.
Rumex crispus. Creix al costat de corrents d'aigua, de llacs. Té molts noms: llengua de bou, per la forma de les fulles; arengada de porc.
Una Poligonàcia fantàstica, gran, aparent...

TAMARILLA

Sisymbrium crassifolium. Flors grogues més grans, més aparents, que les anteriors cosines del seu gènere. Les llavors, llargues, però més espaiades a la tija que en S. irio. 
El nom que indico és el comú en castellà; en català ho desconec.

HERBA DE CANTORS

Sisymbrium officinale, l'herba de cantors. Una diferència respecte a les seves cosines: les fulles de la part apical de la tija són més arrapades a la tija, més proximals a la verticalitat caulinar. Element que ens permet diferenciar-la entre l'enorme diversitat d'aquesta familia vegetal tan esclatant.

TANCANT EL LLUM

De molts noms gaudeix Sisymbrium irio, però quasi tots relacionats amb apagar el llum: bufallums, apagallums, matallums...i finalment, ravenissa. Creix forta, alta, a la vora de l'hort. Com sempre en aquest gènere, la senyal d'identitat són les llavors, molt més aparents que les mateixes florsles que les han originades.

LA RAVENISSA REPTANT

Sisymbrium runcinatum, una ravenissa groga i reptant que creix a terrenys subnitròfils. Té molts cosins de la seva espècie, que anem identificant, en un any especialment favorable a les Crucíferes.

RAVENISSA MORISCA

Sisymbirum orientale. Oriental és l'origen d'aquesta ravenissa groga. El seu tret més característic és la longitud inmensa de les seves llavors. Una Crucífera elegant, finíssima, balladora amb l'oreig de la tarda en grups gràcils d'acollidora verdor.

AGULLES DE PASTOR. FILABARBA.

Scandix pecten-veneris. Una delicadíssima Umbel.lífera que és verda i vital com poques. El tret més característic és la conformació de les seves llavors, que tenen semblança amb les de certes Geraniàcies. Se les anomena igualment Pintes de Venus. La petitesa de les seves flors és compensada amb escreix per la seva abundor esponerosa.

L'HERBA DE LA RÀBIA

Alyssum alyssoides. L'herba de la ràbia. Una Crucífera reconeixible per la disposició de les seves llavors, aplanades monedetes d'un món de fades més amable. La flor, groga i petita, delicadíssima. El color, glauc i elegant. Una joia.
L'ús medicinal en infusió es recomana per combatre l'escorbut i per ser diurètica.

FOSC AMIC: EL FONG SECRET

Un Ascomicet de l'ordre Pezizals...però...més enllà...
Tal vegada es tracta d'alguna espècie del gènere Geopora. Creix a una terra que és conreada d'oliveres, en grup, amagat entre la molsa que les darreres plujes han revitalitzat. Fosc amic.

LA RUCA

Magnífica aquesta Crucífera amb els seus quatre pètals estelats, amb flors d'una aparença considerable: Eruca vesicaria, la ruca. Rústega i feréstega com és, assoleix una enigmàtica elegància, un cert encanteri...

EL FONG ALBÍ

Sobre aquesta fusta morta, en descomposició ja, apareix el nostre amic, acompanyat d'altres de la seva espècie. Un fong de la fusta dur, però blanc, completament albí. Postia stiptica, un Basidiomicet. Creixen aquests fongs sobre fusta morta de coníferes.