dijous, 25 d’abril de 2013

LA CICUTA

Camina que caminaràs, ens trobem a la zona propera a la Vall Major. Una impressionant Umbel.lífera és davant nostre: enorme, aparent, alta. Una olor penetrant i inquietant per agressiu emana de la planta.
Conium maculatum. La temible cicuta. Orgullosa, desafia els caminants. Medicinal però verinosa, perillosa, mortal...qui gosarà torbar el seu repòs vegetal...?

dimarts, 16 d’abril de 2013

LA ROMA ENCANTADA

La roma. Planta màgica a la zona dels Pirineus, protagonista de llegendes com les de les Encantades. Té propietats especials a les arrels. Medicinals. Misterioses.
Rumex crispus. Creix al costat de corrents d'aigua, de llacs. Té molts noms: llengua de bou, per la forma de les fulles; arengada de porc.
Una Poligonàcia fantàstica, gran, aparent...

dissabte, 13 d’abril de 2013

TAMARILLA

Sisymbrium crassifolium. Flors grogues més grans, més aparents, que les anteriors cosines del seu gènere. Les llavors, llargues, però més espaiades a la tija que en S. irio. 
El nom que indico és el comú en castellà; en català ho desconec.

divendres, 12 d’abril de 2013

HERBA DE CANTORS

Sisymbrium officinale, l'herba de cantors. Una diferència respecte a les seves cosines: les fulles de la part apical de la tija són més arrapades a la tija, més proximals a la verticalitat caulinar. Element que ens permet diferenciar-la entre l'enorme diversitat d'aquesta familia vegetal tan esclatant.

dijous, 11 d’abril de 2013

TANCANT EL LLUM

De molts noms gaudeix Sisymbrium irio, però quasi tots relacionats amb apagar el llum: bufallums, apagallums, matallums...i finalment, ravenissa. Creix forta, alta, a la vora de l'hort. Com sempre en aquest gènere, la senyal d'identitat són les llavors, molt més aparents que les mateixes florsles que les han originades.

dimecres, 10 d’abril de 2013

LA RAVENISSA REPTANT

Sisymbrium runcinatum, una ravenissa groga i reptant que creix a terrenys subnitròfils. Té molts cosins de la seva espècie, que anem identificant, en un any especialment favorable a les Crucíferes.

dilluns, 8 d’abril de 2013

RAVENISSA MORISCA

Sisymbirum orientale. Oriental és l'origen d'aquesta ravenissa groga. El seu tret més característic és la longitud inmensa de les seves llavors. Una Crucífera elegant, finíssima, balladora amb l'oreig de la tarda en grups gràcils d'acollidora verdor.

dimarts, 2 d’abril de 2013

AGULLES DE PASTOR. FILABARBA.

Scandix pecten-veneris. Una delicadíssima Umbel.lífera que és verda i vital com poques. El tret més característic és la conformació de les seves llavors, que tenen semblança amb les de certes Geraniàcies. Se les anomena igualment Pintes de Venus. La petitesa de les seves flors és compensada amb escreix per la seva abundor esponerosa.