divendres, 23 de desembre de 2011

LA VEDETTE


Oi per favor, si té pestanyes postisses aquesta noia tan bufona!!!
Segurament pertany al grup dels Coprinus. El que passa que l'hem trobat amb el barret ja molt obert.
No em digueu que no sembla una vedette del Paral.lel...

dijous, 22 de desembre de 2011

MATAPARENTS



Divertidíssims i molt alegres aquests bolets, els Suillus granulatus, més coneguts com mataparents. Són comestibles si se'ls hi treu un tel que cobreix el barret. Són abundantíssims a la zona, tant individualment com en grups més o menys nombrosos. Quan crèixen junts, són molt cridaners, amb el seu color groc tant llampant: semblen protegir-se uns als altres, com dient: Ei, compte, que ningú no ens toqui!!!!

dimecres, 21 de desembre de 2011

LA MORT...


Sota d'una olivera que està morint, hem trobat aquest grup de bolets. Per sota tenen làmines negres.
És curiós que, en tot l'olivar, només hagin crescut sota d'un arbre malaltís.
Tal vegada siguin anunciadors de la mort...

dimarts, 20 de desembre de 2011

NO DESTORBAREM EL BOLET



Una seta divertida: soleta al mig del bosc, amb el seu color tan intens. La toquem: compte, és molt delicada!!! El seu peu és molt sensible. Volia veure les làmines inferiors del seu barret, però no ho faré: no la vull trencar, i no hi ha cap més individu al voltant...que segueixi la seva vida.

dissabte, 17 de desembre de 2011

LIQUEN GLAUC



Una altra catifa al bosc. Realment, tenim a on escollir. Tot un luxe asiàtic. Aquesta és feta de liquens, un liquen glauc blavós, d'un color tant, tant elegant...ni tan sols contemplem destorbar-lo amb la més mínima petjada. La seva suavitat, encara que més rígida que la de les molses, és acollidora.

divendres, 16 de desembre de 2011

LA PEDRA VIVA



Què ha de tenir una pedra perquè sigui especial per a una molsa? Ho desconec. Però en tota l'espona d'aquesta feixa, només en aquesta pedra ha crescut aquest coixí molsós. Realment no sembla una pedra, sembla un cotó acollidor.

dijous, 15 de desembre de 2011

LLENEGUES D'AQUEST ANY



Les primeres i de moment úniques llenegues d'aquesta tardor. N'hem trobat d'altres, però estaven ja en estat de descomposició. Dues només, però ben bones estofadetes amb trocets de costella de porc, amb unes patatetes a cuadrets...ummmmm

dimecres, 14 de desembre de 2011

CATIFES PRIMORDIALS



Entrar al bosc en aquest temps és com trepitjar una catifa de suavitat i dolcesa. El terra, tan eixut i sec a l'estiu, es transforma en l'amorosida superficie verda de molses i liquens turgents i primordials. Una humitat quasi d'úter, primigenia i que fa que respirem aigua, talment l'atmosfera que envolta aquestes criatures porta l'aigua en suspensió, formant microgotes que ens envolten, flotant a l'aire, com màgiques partícules vitals.

dimarts, 13 de desembre de 2011

EN GRUP



Als bolets els hi agrada estar en grups. No són solitaris éssers individualistes, al contrari, gaudeixen de la proximitat dels seus companys. A aquest tros de terra que conté una mica de palla escampada, de fa temps, han crescut aquestes criatures, formant un conjunt molt divertit de bolets.

dilluns, 12 de desembre de 2011

EL LIQUEN ROSA


Meravellós aquest líquen de color rosa, creixent sobre aquesta branca morta d'olivera. La seva presència a la vora del camí m'ha produït una alegria singular: és rosa...
Aquests éssers liquènics són l'associació d'una alga i un fong; però presenten tantes varietats, tantes adaptacions, que realment construeixen, amb la seva senzillesa primordial, un món màgic i eteri que em fa sentir bé quan passejo pel bosc.

diumenge, 11 de desembre de 2011

TUMORS VEGETALS


En aquest pi hem trobat aquesta formació globosa a l'extrem d'una branca. És un tumor. Creixement desorganitzat dels teixits vegetals que provoquen aquests grans cúmuls d'acícules, atraient cap a ells la major part dels elements nutritius de l'arbre. La resta del vegetal presenta menys vigor.
Hi ha bastants arbres a la zona amb tumors. Paràsits, agents físics (radiacions UV, raigs gamma), agents químics (plaguicides, herbicides), virus vegetals, poden ser causants d'aquest desajusts.

dissabte, 10 de desembre de 2011

MICELIS PRIMORDIALS



Més gran senzillesa, impossible. Un miceli blanc, formant una estructura cotonosa, etèria i tan subtil...
Vida en la seva més primordial primigènia. Però vida. Cèl.lules i aire, no es necessita més.

divendres, 9 de desembre de 2011

ELS PETITS PARA-SOLS


Semblen petits para-sols de donzella decimonònica, d'aquelles noies blanques com la neu que passejaven pels balnearis. Tal és la seva fragilitat, que no es poden ni tocar per mirar les laminetes inferiors; es desfan...
No els tocaré doncs: que continuïn donant ombra als habitants del terra...
Parasola plicatilis=Coprinus plicatilis. Agaricals. 

dijous, 8 de desembre de 2011

L'HEPÀTICA IMPOSSIBLE


Briòfits: plantes primitives i ancestrals, veritables tresors del temps i l'espai. Viuen a llocs humits, primigenis.

Què fa aquesta Marchantia al terra de l'entrada de la finca, a on durant l'estiu el sol és implacable?
Quan l'he vista, no he volgut reprimir un crit de joia: increïble, no pot ser, no hauria d'estar aquí...
Però hi és. I això hem causa una joia especial, profunda i deliciosa.

dimecres, 7 de desembre de 2011

POLS DE FADES



El món dels líquens i molses és un univers paral.lel. Formen part d'una dimensió d'aigua, humitat i misteri. Éssers tant subtils que sovint passen desapercebuts, però que omplen tot de vida.
La vida és omnipresent a aquest planeta. Inclús als troncs morts d'oliveres velles i perdudes, creix la pols de fades i de follets. Un polsim sutbil que t'envolta si el toques, t'impregna...
Tal vegada per això els follets són verds. Perquè es van cobrint del pols de fades del bosc.

diumenge, 4 de desembre de 2011

EL COSÍ DELS GAMONS

Els grans gamons tenen un cosí més petit, però molt ferm: el gamó blanc. Aquest té la fulla com la de les cebes, és a dir, cilíndrica i buida per dintre, mentre que el gran gamó la té plana. El nom correcte en català és cebollí.
Antigament, es feia una substància que es servia com a goma per a pegar a partir d'aquesta planta.
Es diu Asphodelus fistulosus.


dissabte, 3 de desembre de 2011

LA RAVENISSA, SENCERA


Ja haviem parlat de la ravenissa blanca, però aquí la tenim sencera, mostrant la seva arrel. També les llavors, protegides per la valva. Diguem-ne que aquesta ravenissa no estava al seu millor moment, doncs eren ja a prop els freds, però aquí la teniu, tota ella.

divendres, 2 de desembre de 2011

LA PASTANAGA SILVESTRE



Comestible és la pastanaga, la gran, la de l'hort. Però també ho és la modesta pastanaga silvestre. Daucus carota, una Umbel.lífera. Les arrels salvatges no són ni molt menys tant espectaculars com les conreades. Però en cas de necessitat, ens aportaran aliment.

dijous, 1 de desembre de 2011

LES DIVERTIDES PIMPINELLES

Tot i que la protagonista de la foto era la formació de babetes blanques de la tija, aquesta planta és una pimpinella. Sanguisorba minor, una Rosàcia molt espectacular, doncs les flors són unes formacions complicades. Les fulletes són molt entremeliades, arrissades, alegres.
Les pimpinelles són molt abundants. El nom és divertit. No sembla una Rosàcia, realment. És entremeliada...vol despistar-nos.