dilluns, 15 de juliol de 2013

CRESPINELL

Les plantes del gènere Sedum són veritables especialistes a la resistència devant les condicions climàtiques més severes pel que fa a carència de precipitació. En aquesta zona, neixen arreu, però les seves zones favorites són les parets de pedra, les espones. Gaudeixen d'una fortalesa tal, que la seva floració és esponerosa, forta, desafiant.
Són petits reservoris d'aigua, de vida, devant la imperiosa presència mineral. Sedum sediforme, el crespinell.

divendres, 12 de juliol de 2013

BLENERA. GORDOLOBO

M'encanta el nom en castellà d'aquesta planta: gordolobo. En té d'altres, igualment en català.
Tientayernos, múria, trepó...
En tot cas es tracta de Verbascum sinuatum, una Escrofulariàcia amb molta tendència a fer híbrids interespecífics dintre del gènere. Pot ser la varietat nominal reflexa la varietat genètica...saviesa popular.

dijous, 11 de juliol de 2013

L'ESPERÓ DE CAVALLER

Una Ranunculàcia bellíssima: l'esperó de cavaller, Delphinium ajacis. Sol ser membre de jardins, dels quals escapa la nostra  ornamental amiga. El color blau elèctric d'aquest individu pot ser, en d'altres, blanc o rosa. I és medicinal...i tòxica. Alcaloids similars als de l'acònit fan el seu ús molt problemàtic. Per a velles bruixes.

dimarts, 9 de juliol de 2013

EL LLI ESTRICTE

Sorprèn, a l'entrada del període estival, l'exuberant presència d'un petit lli groc de floració delicadíssima. Tant, que quan s'agafa un trosset de la planta per classificar-la, els pètals cauen, perdent la subtilesa al moment.
Linum strictum, el llinet estricte. La nova verdor de l'estiu.

divendres, 5 de juliol de 2013

LA GENISTA VIMENERA



Havia pensat que eren mimoses, però no: el fruit és una mena de castanyola verdosa, tal vegada, en comparança menys afavorida, una paparra inflada i plena. Retama sphaerocarpa, la genista vimenera, sempre vital amb les seves blanques glauques, ditets que no es cansen de saludar a qui passeja al seu costat.

dimarts, 2 de juliol de 2013

ESPIGOL

Lavandula...
La variabilitat és una de les característiques d'aquest gènere: petites diferències a les flors i les fulles generen sutileses difícils de captar.
Lavandula spica. Enorme exemplar, que creix feliç a un lloc d'accés dificultós. L'espígol, olorós com només ell pot ser després d'un ruixat d'estiu.