dimarts, 28 de febrer de 2012

PLUJA DE...¡POL.LEN!



Aquest hivern tan sec està propiciant una elevadíssima concentració de pol.len a l´atmosfera, especialment de cupressàcies i d´arizòniques. Com que nosaltres no patim al.lèrgia, he donat uns suaus cops a aquesta gran sabina de la finca per tal que es veiés, però la foto no capta bé el polsim groc. Realment, les persones que pateixen amb aquesta situació ho deuen passar molt malament. Si no plou, les partícules queden en suspensió molta estona, arrossegades per la més mínima brisa, penetrant arreu i empolsinant tot amb aquestes microscòpiques cèl.lules de vida.

diumenge, 26 de febrer de 2012

ALERTA: CANVI CLIMÀTIC

La vegetació mediterrània és molt, enormement resistent a la sequera: són plantes xeròfites. Però també tenen un punt de no-retorn.

La primera vegada a la meva vida que he vist morir romanís i farigoles per manca d´aigua: ha estat l´estiu passat. I és llastimós anar pels camins i solanes i comprovar que ja no tornaran a viure més aquests arbustos extraordinàriament resistents a condicions tan adverses.

Alguna cosa està canviant ja, i malauradament, ja, de manera irreversible.

divendres, 24 de febrer de 2012

SEQUERA

La sequera s´aguditza. No plou des de fa quatre mesos, des d´octubre. La vegetació se´n resent. Quan fa vent, la humitat relativa de l´aire baixa fins a registres propis de clima desèrtic.

Ahir vam comprovar que molts petits i mitjans pollancres que creixien al barranc de La Sisquella són morts. No han resistit el passat estiu, realment desesperant. Jo ho vaig passar malament, amb aquell polsim que tot ho tapa, fins els porus de la pell. Si jo ho vaig patir...imaginem les plantes, assedegades, defallint dia rera dia...

Aquest any no porta bones perspectives. Massa sol, ni un sòl núvol al cel des de fa dies i dies...espero que no, però potser acabarem com l´amic de la foto...

dijous, 23 de febrer de 2012

AMETLLERS FLORITS

Els ametllers floreixen. Realment, un espectacle, les flors blanques o roses retallades contra la blavor turquesa del cel. La llàstima és que no plou. No plou, com quasi bé sempre, com massa sovint sempre...

Les abelles volen, vitals i sorolloses, entre els pètals de les flors. Donen sensació de vida, d´interacció, com si fos una dansa eterna. Nosaltres, els que mirem, també som part de la dansa de la vida. Mirem les flors, el cel, les abelles...i somriem.

dilluns, 20 de febrer de 2012

ADAPTACIONS AL VENT

A les puntes i parts altes de les muntanyes, els pins valents crèixen, però...ei, que fa molt vent¡¡¡ Llavors, enlloc de fer-se més alts, s´aplanen, per tal de no anar més amunt amb el conseqüent perill de que el vent, en algun cas de temporal sever, els tombi. És així que al mig de la carena, a on els arbres han de frisar per anar amunt
i vèncer la competència per la llum dels seus congèneres, crèixen punxeguts, mentre que els solitaris d´alçada s´aplanen. Adaptació vegetal a les condicions de l´entorn.

dissabte, 18 de febrer de 2012

ALBERCOCS

Aquest cistell tan formós va ser un obsequi d´un pagès. Albercocs, formen part de la flora de La Palma d´Ebre, bé que com a espècie introduïda per l´ésser humà per tal d´obtenir aliment. Tot i que el conreu de fruiters es pot considerar un art en aquesta zona, donada la persistència del vent de component nord que fa patir els arbres. Poden crèixer, però, a l´abric de baumes, protegits per parets rocoses o a petites valls enclotades. Necessiten rec de suport, doncs a la primavera, quan cuallen els fruits, sense aigua no prosperarien.

Tot un luxe. I collits al seu punto òptim de maduració...sabors inigualables.

dijous, 16 de febrer de 2012

APROFITAMENT DEL BOSC

Una finca que té una part de bosc és un tresor. La varietat d´espècies que creixen al seu aixopluc és impresionant, inclús en llocs de clima sever. El bosc és una protecció, un mantell que cobreix amorosament la terra amb l´ombra de la vida. Però és també una responsabilitat pels propietaris: és necessari realitzar una acurada explotació del medi per a no trasbalsar el delicat equilibri. Una de les cures principals és l´aprofitament de la fusta. Arbres caiguts, arbres morts, són fets servir per a obtenir llenya per a les nostres estufes.
No fem servir els troncs massa desfets: són hàbitat de fongs, insectes i líquens. Però la fusta en estat adient és tallada i aprofitada: el sotabosc es va netejant, deixant menys combustible per a possibles situacions de risc d´incendi.

dimecres, 15 de febrer de 2012

EL VERITABLE BOSC MEDITERRANI: L´ALZINAR

El bosc mediterrani autòcton madur és l´alzinar. Tot altre tipus de bosc, com és la pineda, és causa de la intervenció de l´home, que va plantar espècies de creixement ràpid per aprofitament de fusta. El pi blanc, Pinus halepensis, s´ha ensenyorit dels boscos mediterranis. L´abandó d´explotació forestal per la manca de rendabilitat ha estat decissiva: els pins, amb les seves pinyes, s´estenen amb enorme eficàcia. A l´estiu, només cal seure sota un pi per comprovar com, amb l´escalfor, les pinyes esclaten llençant lluny els pinyols. Creixen els petits pins amb rapidesa.
Però els incendis forestals arruinen les pinedes. Els arbres, resinosos, no es regeneren: moren abrassats.

Les alzines resisteixen els focs; he vist alzines totalment cremades rebrotar a l´any següent, per acabar amb més frondositat que abans de patir els estralls del foc. Donem valor a les alzines, són el nostre bosc.

Les alzines de La Sisquella.