EL TEMPS I LES CIRERES

El temps queda retingut a cada fruit. Temps: concepte extrany, que només es refereix a que l´aigua, el sol i la terra segueixen les vies arcanes del floema i es fan matèria. Temps és matèria, doncs. Verd i vermell, el vermell que avisa, que reclama: estem aquí, menjeu-nos...i escampeu la llavor. El temps a les cireres.

ROSA DE JARDI

Un roser, trobat a un marge. Però no és el feréstec caní, la rosa de quatre fulles: és un roser de jardí. Algú, fa ja anys, potser molts, el va plantar aquí. Les seves roses són encara poncelles.
Rosa hybrida, producte de la ma humana, i tot i així, bella.

ESCLAT

Hi ha paisatges que congelen l´alè. Verd, blau -de cel-, blanc -de núvols fugisers- i groc esclatants. Primavera desfermada.

ARCANS ROMANÍS

Les feixes antigues són poblades de romaní. Plantes arcanes, vellíssimes, de anys i temps. Les abelles i abellots volen obertament entre ells, a centenars.

No hem netejat les feixes de romanís: contribueixen a retenir la humitat del terra i a impedir que quan plou l´aigua arrossegui la matèria orgànica de la capa superior. És magnífic veure aquestes plantes,

orientades al nord, més frescals, florides, exuberants.

PLUJA DE...¡POL.LEN!

Aquest hivern tan sec està propiciant una elevadíssima concentració de pol.len a l´atmosfera, especialment de cupressàcies i d´arizòniques. Com que nosaltres no patim al.lèrgia, he donat uns suaus cops a aquesta gran sabina de la finca per tal que es veiés, però la foto no capta bé el polsim groc. Realment, les persones que pateixen amb aquesta situació ho deuen passar molt malament. Si no plou, les partícules queden en suspensió molta estona, arrossegades per la més mínima brisa, penetrant arreu i empolsinant tot amb aquestes microscòpiques cèl.lules de vida.

SEQUERA

La sequera s´aguditza. No plou des de fa quatre mesos, des d´octubre. La vegetació se´n resent. Quan fa vent, la humitat relativa de l´aire baixa fins a registres propis de clima desèrtic.

Ahir vam comprovar que molts petits i mitjans pollancres que creixien al barranc de La Sisquella són morts. No han resistit el passat estiu, realment desesperant. Jo ho vaig passar malament, amb aquell polsim que tot ho tapa, fins els porus de la pell. Si jo ho vaig patir...imaginem les plantes, assedegades, defallint dia rera dia...

Aquest any no porta bones perspectives. Massa sol, ni un sòl núvol al cel des de fa dies i dies...espero que no, però potser acabarem com l´amic de la foto...

AMETLLERS FLORITS

Els ametllers floreixen. Realment, un espectacle, les flors blanques o roses retallades contra la blavor turquesa del cel. La llàstima és que no plou. No plou, com quasi bé sempre, com massa sovint sempre...

Les abelles volen, vitals i sorolloses, entre els pètals de les flors. Donen sensació de vida, d´interacció, com si fos una dansa eterna. Nosaltres, els que mirem, també som part de la dansa de la vida. Mirem les flors, el cel, les abelles...i somriem.

ARBRES DE RIBERA

Per bé que pugui semblar extrany, a la zona del barranc de la Sisquella creix una petita població d´arbres de ribera, en concret pollancres. Ho passen, però, molt malament, i perden les fulles a mitjans d´agost. Es conformen amb les avingudes d´aigua que, quan plou una mica fort, baixen per la riera.

Nosaltres, aquest hivern, quan els arbres estaven adormits, vam agafar aquest, i el vam plantar proper a la nostra caseta; el reguem a diari, a veure si aconseguim que creixi amb rapidesa i ens doni ombra. Acompanya als nostres amics la figuera i el freixe. Tindrem així un exemplar de Populus nigra al nostre costat.