LA PETITA DEL PRAT

 Torilis nodosa és molt petita. Cal una lupa per observar els fruits coberts de punxetes i les flors en umbel·la. Forma part de la cobertura del prat de l'olivar natural. 

CRÉIXENS

Els créixens, Apium nodiflorum, amaguen el corrent d'aigua que s'ha fet mansa, retinguda pel pas del camí.

AJOCAPERDIUS

En castellà se l'anomena hinojo de perro, i és veritablement similar al fonoll, però de port més baix i amb la flor d'un groc més viu. La fulla és sencera, tret també diferencial. Bupleurum fruticescens spp. fruticescens, l'ajocaperdius dóna el toc groc sobre-terra de la tardor.

ORELLA DE LLEBRE, CLUIXIDA

Dos noms per a Bupleurum rigidum, una espectacular Umbel.lífera que, efectivament, recorda per la seva fulla a l'orella d'una llebre: ampla, més per dalt que a la base. Gran fulla, poca flor: petites inflorescències que passen quasi desapercebudes. Mistèrica, si em permeteu.

LA CICUTA

Camina que caminaràs, ens trobem a la zona propera a la Vall Major. Una impressionant Umbel.lífera és davant nostre: enorme, aparent, alta. Una olor penetrant i inquietant per agressiu emana de la planta.
Conium maculatum. La temible cicuta. Orgullosa, desafia els caminants. Medicinal però verinosa, perillosa, mortal...qui gosarà torbar el seu repòs vegetal...?

AGULLES DE PASTOR. FILABARBA.

Scandix pecten-veneris. Una delicadíssima Umbel.lífera que és verda i vital com poques. El tret més característic és la conformació de les seves llavors, que tenen semblança amb les de certes Geraniàcies. Se les anomena igualment Pintes de Venus. La petitesa de les seves flors és compensada amb escreix per la seva abundor esponerosa.

LA PASTANAGA SILVESTRE

Comestible és la pastanaga, la gran, la de l'hort. Però també ho és la modesta pastanaga silvestre. Daucus carota, una Umbel.lífera. Les arrels salvatges no són ni molt menys tant espectaculars com les conreades. Però en cas de necessitat, ens aportaran aliment.

EL CARD CORREDOR

Tenim un magnífic exemplar de card corredor, el panical, Eryngium campestre. Aquests cards agraden molt a les cabres, tot i la seva aparença inexpugnable: agafen les flors amb cura, amb els llavis, i a poc a poc les van massegant...deuen ésser molt bones...

Quan s´assequen, els cards corredors ens dónen el perquè del seu nom: es desenganxen del terra, i empesos pel vent, comencen a rodar, a rodar...i marxen lluny. A on? Fins allà on vulguin arribar...

VERD FONOLL

Aquest any els agricultors han decidit no llaurar massa, de manera que als camps d´oliveres han pogut crèixer algunes espècies que altres temporades no habien pogut prosperar. Una d´elles és el fonoll, Foeniculum vulgare, que en aquesta imatge és a prop d´una gran figuera, i ha format un petit prat.

Amb el fonoll podem aromatitzar plats, bé amb trossos del seu tronquet, bé recollint les petites llavors, amb temps i paciència. Amb elles es poden guarnir masses per fer tortes, pastissos...donant un deliciós aroma anisat.

I si agafem un tros de branca i ens el fiquem a la boca, gaudirem d´una fresca sensació a les nostres passejades muntanyenques.