LA PLANTA DOFÍ

 

Delphinium gracilis.  Planta molt tòxica pels seus potents alcaloides. Habita a la península Ibèrica i al nord d'Àfrica. La flor sembla un dofí. 

CABELLERA D'AIGUA

Dins l'aigua el pèl de les fades neda ingràvid i floreix la primavera de les dones líquides. Ranunculus fluitans.

SUBTILESA TEBIA

Subtil presència, ànima desvetllada en grogors tèbies. No es pot tocar, car llavors s´esllangueix, profanada.
Ranunculus gramineus.

L'ESPERÓ DE CAVALLER

Una Ranunculàcia bellíssima: l'esperó de cavaller, Delphinium ajacis. Sol ser membre de jardins, dels quals escapa la nostra  ornamental amiga. El color blau elèctric d'aquest individu pot ser, en d'altres, blanc o rosa. I és medicinal...i tòxica. Alcaloids similars als de l'acònit fan el seu ús molt problemàtic. Per a velles bruixes.

LA PEBRETA

Nigella damascena. Quin nom més suggerent...la pebreta és una Ranunculàcia de floració enigmàtica: cinc pètals amb una inquietant zona central.
Antigament les llavors es feien servir com a pebre; el que passa que, com a bon membre de la familia a la qual pertany, té lleus matissos tòxics, per la qual cosa convindria mantenir-se una mica allunyat...

ABRAÇADA MORTAL

M´extranya molt trobar pujant per les espones aquesta trepadora: és la Clematis sp., la clemàtide, que ens envolta de dues maneres: amb la seva aroma perfumadíssima, i amb la seva abraçada mortal. Mortal, doncs la seva ingestió és perillosa: la planta conté una substància verinosa, que a certes dosis resulta mortal.

I dic que m´extranya, doncs és vegetal d´humitats i llocs més ombrívols i amorosits...

Estimada bruixeta, la dolça última abraçada....