Els ametllers floreixen. Realment, un espectacle, les flors blanques o roses retallades contra la blavor turquesa del cel. La llàstima és que no plou. No plou, com quasi bé sempre, com massa sovint sempre...Les abelles volen, vitals i sorolloses, entre els pètals de les flors. Donen sensació de vida, d´interacció, com si fos una dansa eterna. Nosaltres, els que mirem, també som part de la dansa de la vida. Mirem les flors, el cel, les abelles...i somriem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada