MORRITORT

 Lepidium virginicum és originari d'Amèrica central i de les Antilles, però ha esdevingut flora de les nostres terres. Com arribà? No ho sé. Però forma grups densos que creixen en clapes entre les oliveres.

L'HERBA DE LES ORELLETES

Biscutella laevigata té flors subtils tant a la forma com al suau color groc de pensament. I els fruits són com orelletes.

SARRONET

 Capsella bursa-pastoris és el sarronet. La seva llavor la fa inconfusible. La bosseta dels pastors, el sarronet, és medicinal i guareix malalties uterines. 

LA PETITA DRABA

 Erophyla verna és una petita Crucífera amb fulles en roseta basal que despista perquè té els pètals dividits i semblen més dels que són. Està en grupets i les seves floretes, totes juntes, formen una alfombreta elegant. 

MATABLAT

Iberis pinnata. Matablat pinnat. L'assimetria dels pètals externs la delata...

BERGERET

O ravenell. Se'l coneix pels fruits globulosos i arrugats. I per cert desordre vital a l'ordenació dels pètals... Rapistrum rugosum.

TRASPIC DE CAMP

El pom blanc resalta entre les herbes. Thlaspi arvense, el traspic de camp, sembla surar al mar verd de l'oliverar.

TAMARILLA

Sisymbrium crassifolium. Flors grogues més grans, més aparents, que les anteriors cosines del seu gènere. Les llavors, llargues, però més espaiades a la tija que en S. irio. 
El nom que indico és el comú en castellà; en català ho desconec.

HERBA DE CANTORS

Sisymbrium officinale, l'herba de cantors. Una diferència respecte a les seves cosines: les fulles de la part apical de la tija són més arrapades a la tija, més proximals a la verticalitat caulinar. Element que ens permet diferenciar-la entre l'enorme diversitat d'aquesta familia vegetal tan esclatant.

TANCANT EL LLUM

De molts noms gaudeix Sisymbrium irio, però quasi tots relacionats amb apagar el llum: bufallums, apagallums, matallums...i finalment, ravenissa. Creix forta, alta, a la vora de l'hort. Com sempre en aquest gènere, la senyal d'identitat són les llavors, molt més aparents que les mateixes florsles que les han originades.

LA RAVENISSA REPTANT

Sisymbrium runcinatum, una ravenissa groga i reptant que creix a terrenys subnitròfils. Té molts cosins de la seva espècie, que anem identificant, en un any especialment favorable a les Crucíferes.

RAVENISSA MORISCA

Sisymbirum orientale. Oriental és l'origen d'aquesta ravenissa groga. El seu tret més característic és la longitud inmensa de les seves llavors. Una Crucífera elegant, finíssima, balladora amb l'oreig de la tarda en grups gràcils d'acollidora verdor.

L'HERBA DE LA RÀBIA

Alyssum alyssoides. L'herba de la ràbia. Una Crucífera reconeixible per la disposició de les seves llavors, aplanades monedetes d'un món de fades més amable. La flor, groga i petita, delicadíssima. El color, glauc i elegant. Una joia.
L'ús medicinal en infusió es recomana per combatre l'escorbut i per ser diurètica.

LA RUCA

Magnífica aquesta Crucífera amb els seus quatre pètals estelats, amb flors d'una aparença considerable: Eruca vesicaria, la ruca. Rústega i feréstega com és, assoleix una enigmàtica elegància, un cert encanteri...

ORELLETES

Biscutella auriculata. Tota orelletes, que segurament li serviran per a captar...sons?

La simpática crucífera groga entapissa, junt amb altres espècies, el prat de la finca. Deliciosa en la seva singularitat.

GROC

El groc és un dels colors més energètics de l'espectre lluminós. Tal vegada és la causa de la immensa floració de les ravenisses grogues, Erucastrum nasturtiifolium. Són, en la seva preponderància, generoses: si t'hi atanses, veus entre elles d'altres plantes, que creixen al seu redòs.

PRIMAVERA BLANCA

La pluja generosa ha fet que la ravenissa blanca, Diplotaxis erucoides, es delecti en aquesta mar blanca. El vent les mou, i són com l'escuma de les onades. Poden colonitzar enormes superfícies. Són encisadores.

LA RAVENISSA, SENCERA

Ja haviem parlat de la ravenissa blanca, però aquí la tenim sencera, mostrant la seva arrel. També les llavors, protegides per la valva. Diguem-ne que aquesta ravenissa no estava al seu millor moment, doncs eren ja a prop els freds, però aquí la teniu, tota ella.

LA MEVA PRIMERA PLANTA

La ravenissa blanca és la primera planta que vaig classificar a la Universitat a segon curs, quan vam començar la botànica. Ella i la Inula viscosa. No m'oblidaré mai. M'encantava la botànica, m'en vaig enamorar i mireu, fins ara. I per molts anys...
La ravenissa blanca encanta a les cabres. Especialment quan està granada, doncs les llavors els hi resulten delicioses, tancades al seu estoig de dues valves. Nutritives per elles, i per nosaltres, que les podem menjar.

LA MISTERIOSA MATTHIOLA FRUTICULOSA

Aquesta planta és molt abundant a la finca, i a més a més molt elegant: les seves fulles són d'aquest color verd-blavós atenuat, i les flors presenten tons aquarel.la. És curiós que juntes, a poques pases, es poden trobar flors color vermell, malves, grogues, daurades...
No trobo el seu nom popular, cosa extranya, doncs segur que alguna propietat té: tot i la seva abundor, les cabres no se la mengen.
Aquesta planta és un misteri...i un guarniment per aquestes terres.