PONIOL

 

Satureja fruticosa. Aquesta planta és una gran aliada contra les dolències digestives, doncs és carminativa i talla les diarrees. 

EL BARBALLÓ

Lavandula latifolia, el barballó, creix a la vora del camí. És la lavanda de fulles llargues. 

TÀRREC

Salvia verbenaca és el tàrrec. Arrapada al secà, terra que esdevé verd.

EL TIMÓ SALSER

Hi ha un altre timó, més tardà, més blanc. Thymus zygis, aromàtic cosí del primerenc vulgaris.

HERBA FELERA

Está claro que el factor principal en la expansión de las especies es la lluvia. Y como llueve, pues aparecen en La Sisquella vegetales nunca vistos antes. Es el caso de la Labiada Ajuga chamaepitys, de la cual he identificado tres individuos en el canalillo central del camino. Se le llama herba felera y al parecer tiene propiedades contra la hidropesía, palabra ésta que engloba dolencias de origen diverso pero en general tendentes a la retención de líquidos. No se sabe mucho de ella...

PEU DE LLOP

Lycopus europaeus. Peu de llop, Labiada sense olor. Habita terrenys inundats periòdicament.

L´ORPESA

Amagada i única, lleu blavor lilosa entre gramínies que, com llances, defensen la bellesa nívia de l´oropesa.
Salvia aethiopica.

ESPIGOL

Lavandula...
La variabilitat és una de les característiques d'aquest gènere: petites diferències a les flors i les fulles generen sutileses difícils de captar.
Lavandula spica. Enorme exemplar, que creix feliç a un lloc d'accés dificultós. L'espígol, olorós com només ell pot ser després d'un ruixat d'estiu.

HERBA D'OLIVES

Satureja intricata, l'herba d'olives, la sajolida. Una labiada d'intens aroma. Això si: variable, he comprovat. Quan està florida recorda la farigola; més endavant, més entrat l'hivern, l'olor es torna acre, masculí.
Indispensable per a l'adob de les olives en conserva.

CANDELERA

Candelera. Però també blenera, cresolera. Phlomis lychnitis. El groc vital, desfermat a les marjades. Glauca pilositat de fulles que s'eclipsen, quasi, devant de la floració circular, potent i poderosa forma arrauxada.

MASCLE AMB OLOR A FEMBRA

Tan plena d´aroma, un punt sorprenent: les abelles i els abellots s´estaborneixen quan glopen de la seva essència, quasi divina, per singular.

El poliol mascle, multiform, adaptat a cada roca, a cada terra, a cada carícia de l´alè del geni d´un lloc.

Teucrium murcicum.

SALVAN´S, SALVIA¡¡¡

Planta medicinal per tradició i eficàcia, la salvia és un gènere que presenta una enorme varietat d´espècies. Aquesta és Salvia lavandulifolia, degut a que la fulla és similar a la de la lavàndula. Totes labiades, totes medicinals...tanta tradició a les seves substàncies curatives: ens ajuden, actuen sobre les nostres cèl.lules a nivell intimíssim...

LA FARIGOLA BLANCA

Peculiar aquesta terra: una altra criatura alba.

Aquesta mata de farigola té les flors completament blanques. És preciosa: com si fos el ramet d'una nena de comunió. Puresa: és la viva imatge de la puresa.

EL ROMANI ROSA

Entre el blanc extrem i el blau omnipresent, el rosa. De vegades, entre la blavor general del camp de romanís, apareix una mata d´exquisit rosat. Molt poc abundant, delicadíssim. Dóna goig veure aquestes tonalitats del tant comú romaní. Molts pensen que senzill en la humilitat de la seva abundor; com sempre, amagant subtileses.

RAR

Très rare...així qualifica el Bonnier, el llibre de classificació per antonomàsia, al romaní blanc: rar.

El romaní floreix en blau. Un blau vaporós i fugiser, que va apavaigant-se a mesura que la flor atansa la maduresa. Però, excepcionalment, es troben romanís que floreixen en blanc: són espectaculars.

La flor, alba, és màgica: transmet puresa, realment. A mí m´ha impactat trobar aquest exemplar, dalt de la nostra punta. N´hi ha, però algún més al pla...és el romaní de les fades.

NINOIS

Té més noms aquesta Labiada, però aquest m´ha semblat molt especial. En castellà el nom és menys afortunat: ortiga muerta.

Lamium amplexicaula. És una planta que

creix a zones d´horta, a la que dóna un color malva vital. M´ha fet especial il.lusió trobar-la a La Sisquella, doncs és senyal inequívoca de que la terra de l´hort va prenent la textura i composició adients per tal de merèixer tal nom. Els nostres esforços no són en va.

L'INSIGNE TIMÓ

Ah, el nostre benaurat timó! Farigola, li diem els de més al nord. Essencial per sobreviure amb pocs efectes col.laterals a encostipats, afeccions respiratòries, bucals i a qualsevol atac infecciós. Què no haurà guarit, l'aigua timolada...
A més es fan sopes de farigola, amb aigua bullent, all, brou, crostonets de pa...i res més.
La sopa guaridora de mals.
Thymus vulgaris li diuen, però no per la seva vulgaritat, que cap vegetal ho és, si no per la seva abundor.
Benaurat timó.

LA PLANTA AMBIENTADOR

Aquesta planta és la Sideritis angustifolia. Una perfumada Labiada. I serveix efectivament per a fer un ambientador casolà de la nostra invenció. Hem agafat una part d'aigua, una d'alcool i hem posat a macerar unes fulles de rabet de gat, doncs així es diu la nostra amiga. I al cap d'una estona, tenim un magnífic ambientador que, si es fica en un vaporitzador, dóna a la casa una olor de llimona.