LA MARGENERA

 

Centaurea rouyi, la margenera, pot haver progressat des d'Alacant i Castelló per la pujada de la temperatura. Aquest gènere està format per moltes espècies molt semblants i a més tendeixen a hibridar-se. 

EL DONZELL

 

El donzell, Artemisia campestris, viu desgarbellat intentant passar desapercebut als marges dels camins. Té propietats medicinals, però atès que s'assoleix aviat la quantitat de principis actius que la fan tòxica, és millor deixar-lo per a experts.

ANGELETS INVASORS

 

Conyza bonariensis és una importada del continent americà. Semblen angelets invasors. 

INDIANA

 Aster sedifolius. Floreix a la tardor amb un singular color blau-lilós. La part central de la flor és tot un espectacle. 

LA COSINA DE L'OLIVARDA

 

Inula tuberosa és una cosina de l'olivarda, més petita i discreta. Les bràctees dels capítols florals li donen aspecte arrissat. Té l'arrel rizomatosa. 

LA XICÒRIA GROGA

 Chondrilla juncea és la xicòria groga. Només es poden veure ses flors obertes quan reben la lum del Sol de manera directa; altrament els petits capolls plumosos es tanquen. 

LA CRUPINA

 Crupina vulgaris és una petita i erecta tímida de les vores dels camins. Acabarà acotant el caparró, consirosa. 

TRAVALERA

 Centaurea aspera, la travalera, es recolça al terra i a d'altres companyes, reposant. 

GRATABOUS

 Centaurea scabiosa sembla una petita carxofa. Sens dubte fa pessigolles a la panxa a qui li passa per sobre. 

EL CARD DE L'HORT

Carduus nigrescens creix als llocs conreats. Vertical, erecte, punxant. 

LA PARRACA

Picris hieracioides és groga però per sota té tocs vermells. Els borrons florals són també curiosos. 

SALSIFÍ

 

Scorzonera hispanica és el salsifí, una molt fina verdura silvestre. 

LLICSONS

 

Antigament menjats com a verdura silvestre, els llicsons, Sonchus tenerrimus, ens guarenixen ara els camps amb les seves flors grogues. Una mica desgarbats. 

PIXALLITS

 

Taraxacum officinalis és el pixallits. Es pot menjar com a verdura de primavera i és activa planta medicinal, diurètica i amb inulina. 

UN CARD FÍ

És fi però punxa com una mala cosa. Carduus tenuiflorus.

CARD BENEIT

Cnicus benedictus, el card beneit, és un petit tresor de la fitoteràpia. Amb variades substàncies actives, ens dóna remeis preuats.

PANIGROC

Anacyclus clavatus és el panigroc, una margarida amb fulles molt dividides i bràctees perfilades en bru.

LA NENA BLANCA

Centaurea sp. ens regala els seus pètals fastuosos.

UNGLA DEL DIABLE

O de canari, segons com t'hagis aixecat al matí i optis per un tarannà apocalíptic o integrat. Determinant l'obertura estelada dels aquenis. Rhagadiolus stellatus.

L'HERBA DEL MAL ESTRANY

La Mediterrània seca també té la seva àrnica: Inula montana, l'herba del mal estrany. Molt poc abundant, és un petit tresor que cal protegir.