PELS VORALS

 

Helianthemum pilosum és glauca i floreix en blanc. Creix a les vores i a les parts centrals de les senderes. 

FUMANA

 

Fumana ericoides. El tret difierencial són les fulles que recorden les del bruc. 

ROMER MASCLE

Els romers tenen sexo; al menys a nivell popular. Aquesta mata tan abundosa a la zona i que sense flors sembla romer és una Cistàcia, Cistus clusii, el romer mascle. Es diferencia perquè no emet l'aroma de la Labiada. En anys plujosos, floreix esponerosa.

LA PETITA ESTEPA GROGA

L'any passat la vaig veure, però la seva floració ja havia acabat. Quedaven, com a estranyes presències poligonals, els sèpals, oberts amb tres valves d'inquietant perfecció geomètrica. La petita estepa groga marciana.
Cistus hirtus.

ALEGRIA GROGA

Helianthemum syriacum.
Alegria groga. Groc és el color dels estius mediterranis. Predomina sobre els blaus i blancs primaverals i sobre els morats i daurats de la tardor. És el reflexe del sol a la terra. L'alegria, al Mediterrani, és groga, sens dubte.

RESISTÈNCIA MEDITERRÀNIA

Aquesta planta és una estepa. Però no sé l'espècie a la qual pertany; ho deixarem doncs en Cistus sp. Per esbrinar-ho amb certesa, necessitaria veure la flor. Però vam arribar massa d'hora, i encara no estava florida la nostra glauca amiga.
Aquestes plantes, mediterrànies i resistents com poques, tenen un embolcall format per una substància que secreten les fulles, enganxosa, que té la virtut de formar al voltant de la planta una mena d'hal.lus diví de vapor oliós, que impedeix l'excessiva evaporació quan el sol pica fort.
Actualització: un amable amic ens ha dit que ell ha vist la flor, i és de color malva: així podem dir que l´espècie és Cistus monspeliensis.

L'OMNIPRESENT ESTEPA

L'estepa, aquesta magnífica planta mediterrània, és omnipresent a la zona. Les seves flors atreuen les abelles. Cistus salviifolius, pels amics acadèmics.
Sota d'ella creix el gerret de mel, la planta que la parasita. A l'estepa no l'importa en excès: ens ofereix el seu aspecte ufanós igualment, com dient: vinga, noia, que t'ajudo. Potser no és un paràsit, el gerret de mel: potser és un company, un amic.