EL DOLORÓS ESBARZER

 

Rubus ulmifolius, l'esbarzer. Bella floració, fruits temptadors, delicioses melmelades.

Però tenen un preu: el mal de les punxades. 

NESPRES EXÒTICS

Eriobotrya japonica, el nespre japonès. Una Rosàcia que ve de llunyanes terres, de llocs exòtics. És, doncs, una espècie al.lòctona. Però...els nespres són bons...per tant, la tolerem i ens els mengem. Necessita, però, llocs arrecerats de les inclemències occidentals i de terra endins. Aquí els anomenen nespros.
El nespre europeu va en franca decadència. D'aspecte més feréstec, més salvatge, menys exquisit...potser en trobarem algun representant.

NO EM TOQUIS

Aspre, ens rebutja: no em toquis...o pagaràs amb l´esquerda de la teva pell...

L´esbarcer. Dolenta rosàcia feréstega, que ens obsequiarà amb les mores...però ens farà bruar...

Reté a la seva flor, sencilla, el color del capvespre: el malva final de la llum retinguda al núvol desfilagarsat. Malenconia: malva esvaït sobre verd fort. No em toquis...però toca´m.

Rubus ulmifolius.

ESPLENDENT

La rosa, oberta. Floribunda, la multipètala.

LES DIVERTIDES PIMPINELLES

Tot i que la protagonista de la foto era la formació de babetes blanques de la tija, aquesta planta és una pimpinella. Sanguisorba minor, una Rosàcia molt espectacular, doncs les flors són unes formacions complicades. Les fulletes són molt entremeliades, arrissades, alegres.
Les pimpinelles són molt abundants. El nom és divertit. No sembla una Rosàcia, realment. És entremeliada...vol despistar-nos.

LA ROSA PRIMIGÈNIA

Rosa canina, la rosa del gossos. L'espècie de la qual deriven totes les varietats de rosers del món, tan complexes, perfumades i acolorides que potser ja no s'enrecorden del seu origen, la rosa de cinc pètals els fruits de la qual són les gavarres. Que per cert, diuen els antics que tenen cert poder afrodisíac...

MIL NOMS DE L'AMETLLA

L'ametller, arbre omnipresent. Resistent com un supervivent etern, ancorat a la seva terra resseca i argilosa. Tot li és ben igual: el fred, la calor, el vent...torna i torna, cada any, a florir amb una generositat i una abundor desinteressada.
Prunus amygdalus. Atmelles, aumelles, omelles, ametles...tantes paraules per a un sol fruit, tant preuat era que tenia l'honor de ser anomenat amb tanta abundor segons les terres.
Però compte: l'honorable fruit pot esdevenir cruel: les ametlles amargues poden matar. Contenen àcid cianhídric, i vint fruits poden causar la mort. Amargues com una mala cosa...