LA BUGLOSSA

Anchusa azurea té moltes cosines que se li assemblen molt, com els gèneres Alkanna o Lithospermum. De l'arrel s'extrau una substància vermella que teneix.

EL MILL DEL SOL

Lithospermum arvense. Senzillesa, però mai solitud.

BORRATJA BLANCA

Blanca varietat de la borratja, amb fulles turgents, frescals, apetitoses...Borago officinalis var. alba.

SANGUINÀRIA

El nom d'aquesta planta fa una mica de por: la sanguinària. Molt poc estudiada, abans es feia servir per tractar la hipertensió arterial. Els seus principis actius són misteriosos: no es coneix res pràcticament del seu mode d'acció.
Lithodora fruticosa. Una altra inquietant borraginàcia. Familia misteriosa i bellíssima, amb les seves flors de colors fortíssims, quasi fosforescents...

LA LLENGUA DE GOS

Cynoglossum cheirifolium. La llengua de gos, abundantíssima a l'estiu d'aquestes terres, i molt molt maca. Un color glauc elegantíssim acompanyant unes flors d'un digníssim to morat. Com no podia ser d'una altra manera, una digna representant de les misterioses Borraginàcies. Té propietats medicinals, com la lluita contra les hemorroides.
Aquest prat que ha format a la nostra finca és realment deliciós.

LA VIBORERA

Aquesta planta pertany a la sempre inquietant família de les Borraginàcies. És la viborera, Echium vulgare. Antigament, es feia servir per intentar guarir les persones o les bèsties que havien estat mossegades per les serps. La planta conté un potent tòxic, un alcaloid que paralitza el sistema nerviós. Però davant d'aquest esdeveniment, normalment mortal...què hi havia per perdre? Doncs el suc d'aquesta planta era usat com a antídot. Inquietant membre del regne vegetal, amb poder d'atorgar la vida o la mort...segons el seu criteri...arbitrari o no?

L´HERBA BERRUGUERA

L´herba berruguera, Heliotropium europaeum, és molt abundant a la zona de les Sisquelles, especialment als bancals d´oliveres que tenen rec. És curiosa la forma d´aquesta inflorescència, perquè sembla una oruga. És interessant el color tant verd que té, que dóna alegria als estius secs de la zona.

L´herba berruguera, com el seu nom indica, té la facultat de que, feta en infusió i aplicada com a cataplasma en dies succesius, elimina les berrugues. Ara bé, cal remarcar que en cap cas s´ha de consumir per via interna: conté un potent alcaloid hepatotòxic.