CARRÍS

Més esbelt que la canya de riera, el carrís s'esten per les vores inundables dels ecosistemes aquàtics. Phragmites australis és refugi, laberint...

AÈRIA MATÈRIA

L'aire fet matèria, corpória ona, dansa. Agrostis capillaris.

PLOMA DE FADA

Tast de núvol, ala d'àngel, ploma de fada. Melica ciliata. 

PANISSOLA

S'enganxa com una mala cosa. No sabem si per amor o per odi. La qüestió és que és arrapadora, encara que aquesta paraula me l'acabo d'inventar...però és que no trobo una que s'escaigui a la insistent tenacitat d'aquesta gramínia, aquesta sí, diabòlica.
Setaria verticillata.

REVERÈNCIA

Oh, no mereixo tants honors...de veritat, no cal...però elles s´inclinen al meu pas. La més lleu brisa les fa executar moviments amplis, lents, elegants...oscil.lacions sense presa, lentes, com marcant el temps en altres dimensions de l´espai. Com aneu tant lentes, si el vent és fort...perquè som quàntiques mostres de l´etèria que pot arribar a ésser la matèria: quasi esperit, quasi alè diví. Morades mostres d´amor. Qui som?

PLOMERETS D'ÀNGEL

Plomerets d'àngel, subtils estams que ballen amb la més mínima vibració. Amagats a l'inici, esdevenint deliciosos reclams pel vent, pels insectes diminuts que brollen al voltant de la inflorescència vivíssima, erecta i zenital. Granarà en breu, sens dubte: fecundes llavors que pertot s'estenen. Qui ets?
Dactylis glomerata.

CORTINA DE PENSAMENTS

Brachypodium phoenicoides. Si volgués una cortina per amagar els meus pensaments, absurds, amarats d´amor, no podria demanar cap de millor. El vent la fa pempellugar...ara sí, ara no...tal vegada...no es veu clar al seu través. En caldria?

EL BLAT DEL DIABLE

Aegilops geniculata. No mereix el nom que li donen: el blat del diable. Pobreta, a mí em sembla simpàtica aquesta gramínia que, gràcies al seu peculiaríssim aspecte, ha estat fàcil d´identificar. I també, he de renonèixer, amb la sort de ser la primera gramínia del llistat de l´Herbari virtual del Mediterrani de la UIB.

Una mica de sort. Tal vegada, ser amic del diable no sigui tan dolent...

DANSA AL VENT

Les gramínies es consideren males herbes. Però la funció de subjecció del terra que fan és considerable. Amb les seves arrels impedeixen que l'aigua i altres agents atmosfèrics, com el vent quan hi ha temps de sequera, arrosseguin la part superficial del terra, la més fèrtil.
A més de la seva funcionalitat, no hem digueu que no és deliciosa la imatge del plomerall, acaronat pel vent de la tarda.
Stipa offneri. Un altre cop de ma.

ELS DITS D´HERBA

Brachypodium retusum, , el lllistó, un parent de la temible grama que envaeix els jardins. Gramínia mediterrània que ajuda a subjectar la terra amb el seu sistema radicular.

S´extèn arreu. Tan humil, i tant persistent. Resistent sense parió: potser sembla morir a la sequera, però la seva vida subterrània roman, sense fatiga. Vindran temps millors...i sempre tornen.

Esperança als dits d´herba.

LA CUGULA

Avena sterilis, la cosina salvatgina de la conreada. La cugula: nom d'estranyes reminiscències.
És molt divertida: la més minsa brisa la mou, com si fos un mòbil que, enlloc de penjar del sostre, surt de la terra, desafiant lleis gravitatòries i divines.

LA MAR VERDA

Maragdina, vibrant, lleument daurada. Una altra graminia. Ja la cercarem. De moment, ens delectem en la seva sinuosa onada de vigor. Sol, aigua i terra captat tot en vida.
Bromus sterilis, el margall llarg. Un altre cop de mà (veure comentaris).

EL CANYISSAR

Des de temps inmemorial, les canyes han servit per a construir, per a l´hort, per a menjar: les arrels rizomatoses de les canyes, convenientment preparedes, són comestibles.

Arundo donax, la canya. Indicant la presència d´humitat propera. A rases, rierols, barrancs. Humil, però sempiterna.

PIXAGOSSOS

Comença la fructificació de les gramínies. Les espigues, ja una mica daurades, donen esperança de collita. Aquestes són molt abundants; però les gramínies no són el meu fort, i tinc que investigar per saber el gènere a i l'espècie a la qual pertanyen.

Gràcies a l'amic de Verde y Cordial, sabem que és Hordeum murinum, els pixagossos.

GRAMINIES IMPOSSIBLES: PLOMERET

Les Gramínies. Una familia...impossible. Ja a la Facultat ens van remarcar la seva dificultat a l´hora d´identificar-les. I la realitat ho corrobora: no sé quina és aquesta planta. A l´espera de properes aproximacions fins arribar a la veritat, us deixo la seva enigmàtica imatge, i el nom inventat: plomeret.

Actualització: gràcies a la col.laboració d´un amic ocult, sabem que és Sesleria insularis.

Gràcies.