L'estepa, aquesta magnífica planta mediterrània, és omnipresent a la zona. Les seves flors atreuen les abelles. Cistus salviifolius, pels amics acadèmics.
Sota d'ella creix el gerret de mel, la planta que la parasita. A l'estepa no l'importa en excès: ens ofereix el seu aspecte ufanós igualment, com dient: vinga, noia, que t'ajudo. Potser no és un paràsit, el gerret de mel: potser és un company, un amic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada