Oh, no mereixo tants honors...de veritat, no cal...però elles s´inclinen al meu pas. La més lleu brisa les fa executar moviments amplis, lents, elegants...oscil.lacions sense presa, lentes, com marcant el temps en altres dimensions de l´espai.
Com aneu tant lentes, si el vent és fort...
perquè som quàntiques mostres de l´etèria que pot arribar a ésser la matèria: quasi esperit, quasi alè diví. Morades mostres d´amor. Qui som?
2 comentaris:
Bromus matritensis?
I el color morat característic?
Publica un comentari a l'entrada