ALEGRIA BELLA

Narcissus assoanus. Bellíssims, grocs amb el color de l'alegria eterna de la joventut. Són tant petits, però tan deliciosos...creixen ací i allà, pertot arreu daurant els dies, cantant la joia de viure...quan els veig, no puc menys que atansar-me, seure al seu costat i tocar-los, i parlar amb ells, riure amb ells...són efímers, per això, i el gaudi és breu...com la vida. Però gaudim d'ella, com el petit Narcís.

EL COSINET FI

Muscari neglectum. El cosinet fí del M.comosum. Com veieu, es menys asalvatjat, més mesurat. El grapat de flors és més junt, més atapeït.
Aquest ens saluda, en fer la foto. Hola, com esteu? Jo estic molt bé, molt a prop de casa vostra, al prat d'abaix. No m'atanseu les cabres, que em mengen!

EL PANICAL BLAU

Echinops ritro, el panical blau. Una Composta punxeguda. És molt simpàtic aquest card, de color francament blau. Simpàtic, sí, però també feréstec...a veure qui s'atansa... les cabres no gosen menjar-lo. El miren, l'oloren, inclús s'atreveixen a llepar-lo...però definitivament...deixem que creixi el nostre amic panical, i que ens alegri la vista¡¡¡

LA ORQUIDIA MÀGICA

Als camps de conreu que fa temps que no es treballen trobem aquesta orquídia. És deliciosament màgica, combinant l'exòtica forma de la flor, que recorda una abella, i el seu color marró, amb el verd intens de la tija i les fulles.
No he aconseguit esbrinar el seu nom. Feina pendent, doncs.
Actualització: gràcies al nostre anònim amic, sabem: Oprhys speculum, el mirall de Venus.

LA ROSELLA PELUDA

La rosella peluda, Papaver hybrida. Una altra de les espècies de Papaveràcies que es mostren en aquestes terres. La flor és extremament delicada, i els pètals cauen al més petit contacte amb els nostres dits.
Té pelets per tot arreu. És hirsuta, rústega i aparentment dura. Però no és així: quan vam agafar una planta per posar-la en una jardinera i guarnir la nostra casa de fusta...no va voler; va marcir-se sense remei, trista per haver perdut la seva llibertat.
Mai més agafarem roselles salvatjines.

RESISTÈNCIA

Aquest fong ha crescut al peu d'un ametller. A finals d'estiu. És turgent i globulós. El color taronja el fa destacar sobre l'ocre de l'escorça.
Un resistent: fa mesos que no plovia. En canvi, aquí està, vivint i prosperant, mostrant els cossos reproductors per continuar endavant amb la seva vida.

EL LLI BLAU

Haviem presentat el lli blanc. Aquí tenim el seu cosí, el llí blau. Linum narbonense. Acompanya el lli blanc, donant al paisatge una dolçor amorosida de tons blancs i blavosos, fent-lo suau i harmònic.
No és tan subtil com el blanc: la corol.la és més resistent, i no deixa anar els pètals amb tanta facilitat. Sembla con una abraçada de benvinguda, amb els talls oberts.

JARDINS AMAGATS

Al mig d'un turó, molt a prop d'un maset derruit, vam trobar aquest jardí amagat. Lliris blaus creixen a una plana entre la solana i l'obaga. Són fermosos, plens i acompanyats d'algunes yuques.
Iris germanica, el lliri blau.
Abandonat, però no sol.
Hem trobat el nostre jardí ocult.

PEL MAL DE L'ÀNIMA

Hypericum perforatum. L'hipèric. L'herba de Sant Joan. Màgica.
No és molt abundant, però tenim la fortuna de gaudir d'una petita colònia a les nostres terres.
Hem fet oli d'hipèric. Cura mals de la pell: cremades, eccemes, ajuda a la cicatrització de petites ferides.
I ajuda a guarir els mals de l'ànima: presa en infusió, l'herba de Sant Joan aixeca els ànims tristos i amoroseix els patiments.
Els poders establerts la volen controlar: no toleren que la gent es curi a sí mateixa.
La seva eficàcia es garanteix si es recull la nit de Sant Joan o als volts del solstici d'estiu.

PICS DE CIGONYA

O tisoretes. Són les llavors les que donen nom a aquesta Geraniàcia, Erodium ciconium. Aquestes llavors tenen gran afany a entortolligar-se al pèl del bestiar, provocant autèntics embolics difícils de desfer. S'asseguren un transport ben lluny del seu lloc de naixença. Són rústegues i resistents. Petites, arrapades al terra. Autèntiques supervivents.

LA MARE DE LA SELVA

De la familia de les Caprifoliàcies, nom que ens recorda certa tendència cabruna a pujar, entortolligar-se i fer seu l'entorn. L'enfiladís lligabosc, la Lonicera implexa, forma dins els boscos de la zona un lligam inextricable que impedeix moltes vegades l'avanç a través de la floresta. De vegades, més modesta, creix als marges del camí.
A les cabres els encanta menjar-la.
La mare de la selva, fa honor al seu nom castellà. Lligabosc, lliga, uneix i protegeix amorosament, per bé que ferma, el bosc enfront dels intrusos.

ALEGRIA GROGA

Helianthemum syriacum.
Alegria groga. Groc és el color dels estius mediterranis. Predomina sobre els blaus i blancs primaverals i sobre els morats i daurats de la tardor. És el reflexe del sol a la terra. L'alegria, al Mediterrani, és groga, sens dubte.

LA ROSA PRIMIGÈNIA

Rosa canina, la rosa del gossos. L'espècie de la qual deriven totes les varietats de rosers del món, tan complexes, perfumades i acolorides que potser ja no s'enrecorden del seu origen, la rosa de cinc pètals els fruits de la qual són les gavarres. Que per cert, diuen els antics que tenen cert poder afrodisíac...

XIPRERS D'ETERNITAT

Cupressus sempervirens. Símbol pels antics d'eternitat, de benvinguda, de serenor...aquí els xiprers són plantats per la ma humana. Alguns exemplars adquireixen formes còniques, d´altres més obertes. D'altres van fent, lentament, creixent com a petits arbres de futur.
Són molt resistents. Tal vegada eterns.

PEDRES VIVES

Quan plou, les minerals pedres es transformen en receptacles de vida. Els líquens i les molses comencen a reviure, en el seu despertar del somni estival. Els seus cossos tendres s'expandeixen sobre la solidesa pètria, creant al voltant de la duresa tel.lúrica un embolcall eteri, subtilment viu. És la tendresa de la vida orgànica entapissant la mare dura i rocosa. Fins a cinc espècies de molses i líquens hi ha sobre aquesta roca a la vora del camí de Les Sisquelles.

EL DUR MARFULL

El marfull és un arbust molt resistent a la sequera. Però també té els seus límits. Aquest any en què el periode estival ha estat tant llarg, hem vist morir alguns marfulls.
Són molt interessants i agradables, doncs floreixen a l´hivern, essent una de les poques plantes que ens ofereix la seva floració en temps freds. Però a més a més, és curiós perquè a la mateixa temporada podem gaudir dels seus fruits, unes baies negres i brillants.
Viburnum tinus. Aquí el veieu, creixent dins un antic pou d´una feixa.

PERILLÓS ESTRAMONI

Bé, no és que l´aspecte de l´estramoni que hem trobat sigui massa ufanós, però ens serveix per a veure com són les càpsules que contenen les llavors.
Datura stramonium és una planta extremadament perillosa. El seu consum pot provocar bogeria permanent i deliris.
Abans i ara es cultiva als horts, a prop de les casetes de camp, per a controlar les plaques de rossegadors. Pertany a la sempre ambivalent familia de les Solanàcies.

EL CORNICABRA

Pistacia terebinthus. Es diu igual en castellà que en català: el cornicabra. Aquí està sense fulles, perquè destaqui la raó per la qual se l'anomena així: té unes formacions, les agalles, provocades per la posta d'un insecte, que produeixen aquestes càpsules que recorden les banyes d'una cabra.
Amb l'escorça del cornicabra s'obtenen susbtàncies medicinals, que antigament s'usaven per a guarir ferides de ramats i de persones.

¡BRUC BANANAS!

Sempre que veig el bruc, m'enrecordo de la discoteca de la zona de Montserrat que es diu com el títol, allà a la carretera del Bruc.
Els brucs són plantes típiques del sotabosc mediterrani. Hi ha vàries espècies, però jo apostaria perquè aquesta és l' Erica multiflora. En aquest marge, està fora del bosc, a ple sol, sota de la protecció de la boscúria. S'el veu en plena floració, esponerós.

Un amable comunicant ens diu que en La Palma d´Ebre, al bruc de sempre se li ha anomenat cepell o petafocs.

EL CASCALL BANYUT

Una altra espècie de rosella, realment impactant: Glaucium curniculatum, el cascall banyut. Es diferencia de la rosella normal en les llavors, que enlloc de formar una càpsula, fa una vaina allargassada, en forma de banya.

La planta té propietats adormidores. Abans es feia servir com a relaxant i provocador de la son.

LA CORONA DE FRARE

La Globularia alypum és una de les plantes més característiques de la zona. És magnífica, doncs té una floració en blau, un color que m´agrada moltíssim combinat amb el verd quasi metàl.lic de les seves coriàcies fulletes.

És la corona de frare. Nom molt descriptiu, doncs la flor sembla aquelles tonsures monàstiques medievals.

S´ha d´anar amb compte: la planta, presa en infusió, és un laxant perillós que pot causar la mort.

CIRERETES D´ARBOÇ

Ara és el temps de les cireretes d´arboç. Els fruitets de l´Arbutus unedo són espessos, plens de dolça aspror.

Aquest arbre ens ofereix la possibilitat de veure, al mateix temps, la flor i els fruits en diferents graus de maduració.

Diuen que si es prenen molts, emborratxen. Doncs tenen un alt contingut en alcool.

És abundant a la zona, amagat entre les foscúries boscoses dels pins. O, de vegades, més franc, a les espones de les feixes.

Dónen tanta alegria...

INQUIETANT RUDA

La ruda, Ruta graveolens. Ella dóna nom a la familia de les Rutàcies. Té una olor fortíssima, un punt desagradable. Té la propietat de provocar l´avortament. Les sustàncies que conté afavoreixen la menstruació a les dones que, per causes diverses, l´han vist interrompuda o no es produeix als temps esperats.

Creix mig amagada. Nosaltres tenim un pla devant de la finca. Però quan camines per la muntanya, es detecta al moment: la olor que desprèn quan passes al seu costat i la toques, és inconfusible. Les cabres no la toquen.

Diuen que si poses un ramet de ruda sota el llit, estàs protegit de...del Mal.

BOLETS DE PRIMAVERA

Aquests bolets van sortir a la primavera. Són bolets de tinta, negres per sota. Són molt solidaris, i sempre aparèixen en grups. Als jardins són molt habituals, especialment si hi ha gespa, amb gran desgrat dels propietaris, que odien veure la seva catifa vegetal envaïda per aquests estranys éssers...inquietants. Aquí han nascut en un terreny d'oliveres.

SANGUINÀRIA

El nom d'aquesta planta fa una mica de por: la sanguinària. Molt poc estudiada, abans es feia servir per tractar la hipertensió arterial. Els seus principis actius són misteriosos: no es coneix res pràcticament del seu mode d'acció.
Lithodora fruticosa. Una altra inquietant borraginàcia. Familia misteriosa i bellíssima, amb les seves flors de colors fortíssims, quasi fosforescents...

LA PUNYALADA

Això és el que acostumem a emportar-nos quan ens aproximem sense cura a una atzavara. Quin nom més sonor: atzavara. Però en té un altre de comú, que és punyalera. Doncs les seves fulles són punyals feridors. Jo m'he clavat unes quantes fulles d'atzavara, durant la meva vida de jardinera. Fan feridetes una mica profundes i molt doloroses, que normalment fan sortir un petit raig de sang. Però són molt agraïdes. Quasi ni aigua necessiten per viure. I el color és un tresor: blau, glauc, únic. En aquestes contrades són introduïdes. Sovintegen al voltant del masos, doncs antigament se les feia servir en remeis guaridors. És Agave americana blau, el maguey pulquero. D'ell s'en treu el pulque dels mexicans. 

ELS FRARES DE L'HEURA

Romàntic aquest dolç nom. Els misteriosos frares de l'heura. No tan romàntic, però més descriptiu, és el d'espàrrecs bords. Són els Orobanche sp, els jopos castellans.
Diuen els qui els han tastat que són comestibles, preparats amb certa habilitat. Jo no m'atreveixo a tastar-los. L'aspecte que ofereixen no em convida especialment.
Una matització: aquest creixen a sota d'una heura molt gran que creix sobre una roca al camí. Però hi ha altres espàrrecs bords que crèixen al bosc, a llocs humits, no necessàriament sota l'abric de l'Hedera helix, de manera que pertanyen a unes altres espècies. És per això que deixo la espècie sense identificar.

ESSERS MAGICS

Quan la pluja hidrata els seus cossets, els líquens, fascinants éssers producte de la cooperació d'una alga i un fong, s'expandeixen, gaudint de les humitats primigènies. La Cladonia sp. ens saluda, amb les seves trompetetes exultants, donant-nos una digna salutació. Després de posar per a la nostra foto, tornarem a deixar-la al terra, on l'hem trobada, perquè continui fent les seves fotosíntesis i donant color al bosc.