PRIMAVERA BLANCA

La pluja generosa ha fet que la ravenissa blanca, Diplotaxis erucoides, es delecti en aquesta mar blanca. El vent les mou, i són com l'escuma de les onades. Poden colonitzar enormes superfícies. Són encisadores.

L'OLIVERA

Conreada, mediterrània, formant part ja no tan sols de la terra, si no de l'ànima d'un poble, d'unes persones que se senten arrelades a un lloc. Arrels centenàries, agafades a la pedra. O és la pedra la que las acarona, delitosa amb la seva suau i dolça penetració de mil.lenis? Olea europaea var. europea.

EL GINEBRÓ GEGANT

Arbori totalment és el port d'aquest ginebró...decà. Quants anys tindrà? És impossible accedir al seu interior, l'espessor densa de les seves acícules ho impedeix. Veiem, però, el seu tronc: rugós, fort, que sosté l'ambli brancatge.

L'ALADERN

Cosí molt proper de la olivera conreada, l'aladern, Phillyrea angustifolia, floreix més d'hora. Els seus fruits són menuts, no tenen l'esponerosa rotunditat del seu venerable parent. Però és resistent, pertinaç, amb una verdor fonda d'aigua amagada sota la terra. Fin a on arribaran les seves arrels?

PIRENAICA...

Una petita tulipa; bé, no exactament, però és cosina germana: Fritillaria pyrenaica sub. boissieri.
Una joieta, al mig del camí. Solitària.
Bé, no tant: una mica més endavant, una altra. Deliciosa la col.loració granatosa, estrellada de groc, amb bandes també grogues. Com grocs són els estams i els pistils.

EL CANYISSAR

Des de temps inmemorial, les canyes han servit per a construir, per a l´hort, per a menjar: les arrels rizomatoses de les canyes, convenientment preparedes, són comestibles.

Arundo donax, la canya. Indicant la presència d´humitat propera. A rases, rierols, barrancs. Humil, però sempiterna.

LA PETITA ESTEPA GROGA

L'any passat la vaig veure, però la seva floració ja havia acabat. Quedaven, com a estranyes presències poligonals, els sèpals, oberts amb tres valves d'inquietant perfecció geomètrica. La petita estepa groga marciana.
Cistus hirtus.

PEBROTS DE SUC

Els pebrots de suc, extranyíssim nom per aquesta planta, una Resedàcia: Reseda phyteuma. Petitíssima, al mig d'un camí. Destaquen, això si, els seus fruits, que li dónen el nom: semblen petits pebrotets verds.
Són petites meravelles vegetals, a una altra escala. Imagineu si té de coses boniques el món, encara que siguin a altres dimensions!!!!!

FULLES DE SERRA

Euphorbia serrata. Fàcil, aquesta vegada: les fulles de la nostra amiga lletosa tenen els bords aserrats. És comuna als camps de conreu abandonats i marges de camins; la nostra, l'hem trobada al mig d'un viarany de solana. Sembla amenaçadora: eh, compte, que punxo...no és cert, és una bona i radiant noia de fluorescent floració.

LA FARIGOLA BLANCA

Peculiar aquesta terra: una altra criatura alba.

Aquesta mata de farigola té les flors completament blanques. És preciosa: com si fos el ramet d'una nena de comunió. Puresa: és la viva imatge de la puresa.