dimecres, 2 de novembre del 2011

ELS FRARES DE L'HEURA


Romàntic aquest dolç nom. Els misteriosos frares de l'heura. No tan romàntic, però més descriptiu, és el d'espàrrecs bords. Són els Orobanche sp, els jopos castellans.
Diuen els qui els han tastat que són comestibles, preparats amb certa habilitat. Jo no m'atreveixo a tastar-los. L'aspecte que ofereixen no em convida especialment.
Una matització: aquest creixen a sota d'una heura molt gran que creix sobre una roca al camí. Però hi ha altres espàrrecs bords que crèixen al bosc, a llocs humits, no necessàriament sota l'abric de l'Hedera helix, de manera que pertanyen a unes altres espècies. És per això que deixo la espècie sense identificar.

dimarts, 1 de novembre del 2011

ESSERS MAGICS


Quan la pluja hidrata els seus cossets, els líquens, fascinants éssers producte de la cooperació d'una alga i un fong, s'expandeixen, gaudint de les humitats primigènies. La Cladonia sp. ens saluda, amb les seves trompetetes exultants, donant-nos una digna salutació. Després de posar per a la nostra foto, tornarem a deixar-la al terra, on l'hem trobada, perquè continui fent les seves fotosíntesis i donant color al bosc.

dilluns, 31 d’octubre del 2011

LES LLENEGUES


Aquesta foto és de la tardor anterior, perquè aquest any, degut a la sequera que afortunadament ja podem deixar enrere amb les pluges d'aquests últims dies, encara no han sorgit les nostres comestibles amigues. Són delicioses cuinades estofades acompanyant una cassola amb pollastre o conill, amb unes prunetes d'ajuda...Hygrophorus sp. També se les anomena mocoses: no es poden confondre, amb la seva capa mucosa que les embolcalla.

diumenge, 30 d’octubre del 2011

LA LLENGUA DE GOS


Cynoglossum cheirifolium. La llengua de gos, abundantíssima a l'estiu d'aquestes terres, i molt molt maca. Un color glauc elegantíssim acompanyant unes flors d'un digníssim to morat. Com no podia ser d'una altra manera, una digna representant de les misterioses Borraginàcies. Té propietats medicinals, com la lluita contra les hemorroides.
Aquest prat que ha format a la nostra finca és realment deliciós.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

CEBOTS


Les liliàcies es reconeixen per les seves fulles. I a més, pels bulbs que formen a la base. Aquesta planta que hem trobat és una liliàcia, però sense la flor, no puc dir quina espècie és. Si cavem una mica al seu voltant, trobarem unes arrels bulboses com cebes. Segurament seran comestibles, i bons substituts de les nostres amigues de l'hort, si no en tenim.

divendres, 28 d’octubre del 2011

MATAVELLES


Smilax aspera. Aquesta planta, té un nom comú molt divertit: matavelles. Però més comunment se'l coneix com arítjol. Amb les seves arrels es pot fer una beguda que es precia de ser substitut dels refrescos de cola més famosos del món. La castellana zarzaparrilla és feréstega: punxa, s'enreda i és de mal tocar. La deixarem doncs que s'enredi per on bonament consideri convenient.

dijous, 27 d’octubre del 2011

MARGARIDES

Margarides. Leucanthemum sp. Aquestes són ornamentals, no autòctones. Al costat d'un maset, ens donen una sensació de benestar, de joia. Quan era petita, m'enrecordo que agafava margarides blanques i grogues. Viviem a prop d'un camp encara no menjat per l'urbanisme salvatge. Ara ja no les agafo, doncs prefereixo veure-les al camp, amb la joia que al vent donen.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

ALEGRIA EN GROC


La carolina és una planta de floració espectacular de l'estació càlida. És omnipresent a tot arreu a aquesta zona, donant a les muntanyes un color groc deliciós. Coronilla glauca, donat que la part vegetativa té el to verd-grisós tant especial.
Quan comença a florir la carolina, s'alegra l'ànima, i donen ganes de collir un bon ram per dins d'un gerro; però no ho féssim: les flors, tant vitals enfora, es marceixen dins de les cases, amb un desmai infinit. No les colliu, doncs: són per alegrar l'aire¡¡¡¡¡¡¡¡

dilluns, 24 d’octubre del 2011

LA PEBRETA


Nigella damascena. Quin nom més suggerent...la pebreta és una Ranunculàcia de floració enigmàtica: cinc pètals amb una inquietant zona central.
Antigament les llavors es feien servir com a pebre; el que passa que, com a bon membre de la familia a la qual pertany, té lleus matissos tòxics, per la qual cosa convindria mantenir-se una mica allunyat...

diumenge, 23 d’octubre del 2011

EL SOL A LA TERRA



Així m'imagino jo aquesta planta, com si fos el sol, que està aqui baix, a la terra, atrapat en aquesta flor. És l'ull de bou, Pallenis spinosa. El nom científic és tot un encert, doncs punxa com una mala cosa. De vegades forma petits prats, de manera que si s'han de travessar, et queden les cames totes plenes d'esgarrinxades.
Un petit preu a pagar per gaudir del sol a la terra.