ROSA DE SIRIA

D'asiàtic origen és la Rosa de Siria, Hibiscus syriacus. Com tantes ornamentals que aconsegueixen escapar dels jardins que les confinen, aquesta ha trobat el seu lloc ideal i ha prosperat, amb la seva floració blanca i lilosa. Una Malvàcia exuberant.

CRESPINELL

Les plantes del gènere Sedum són veritables especialistes a la resistència devant les condicions climàtiques més severes pel que fa a carència de precipitació. En aquesta zona, neixen arreu, però les seves zones favorites són les parets de pedra, les espones. Gaudeixen d'una fortalesa tal, que la seva floració és esponerosa, forta, desafiant.
Són petits reservoris d'aigua, de vida, devant la imperiosa presència mineral. Sedum sediforme, el crespinell.

BLENERA. GORDOLOBO

M'encanta el nom en castellà d'aquesta planta: gordolobo. En té d'altres, igualment en català.
Tientayernos, múria, trepó...
En tot cas es tracta de Verbascum sinuatum, una Escrofulariàcia amb molta tendència a fer híbrids interespecífics dintre del gènere. Pot ser la varietat nominal reflexa la varietat genètica...saviesa popular.

L'ESPERÓ DE CAVALLER

Una Ranunculàcia bellíssima: l'esperó de cavaller, Delphinium ajacis. Sol ser membre de jardins, dels quals escapa la nostra  ornamental amiga. El color blau elèctric d'aquest individu pot ser, en d'altres, blanc o rosa. I és medicinal...i tòxica. Alcaloids similars als de l'acònit fan el seu ús molt problemàtic. Per a velles bruixes.

EL LLI ESTRICTE

Sorprèn, a l'entrada del període estival, l'exuberant presència d'un petit lli groc de floració delicadíssima. Tant, que quan s'agafa un trosset de la planta per classificar-la, els pètals cauen, perdent la subtilesa al moment.
Linum strictum, el llinet estricte. La nova verdor de l'estiu.

LA GENISTA VIMENERA

Havia pensat que eren mimoses, però no: el fruit és una mena de castanyola verdosa, tal vegada, en comparança menys afavorida, una paparra inflada i plena. Retama sphaerocarpa, la genista vimenera, sempre vital amb les seves blanques glauques, ditets que no es cansen de saludar a qui passeja al seu costat.

ESPIGOL

Lavandula...
La variabilitat és una de les característiques d'aquest gènere: petites diferències a les flors i les fulles generen sutileses difícils de captar.
Lavandula spica. Enorme exemplar, que creix feliç a un lloc d'accés dificultós. L'espígol, olorós com només ell pot ser després d'un ruixat d'estiu.

ESPERNALLAC

Jo la conec per santolina, una adaptació al llenguatge usual del seu nom científic, Santolina chamaecyparissus. Planta exuberant, verd, amb una intensa aroma medicinal, com a pomada antiga, d'àvia sàvia. Una Composta amb ús medicinal, doncs els capítols es beuen en infusió.

HERBA D'OLIVES

Satureja intricata, l'herba d'olives, la sajolida. Una labiada d'intens aroma. Això si: variable, he comprovat. Quan està florida recorda la farigola; més endavant, més entrat l'hivern, l'olor es torna acre, masculí.
Indispensable per a l'adob de les olives en conserva.

PETIT FLAMBOYANT

Cesalpinia gilliesii, el petit Flamboyant. Un arbre que pertany a la familia de les Papil.lonàcies, d'origen tropical. Aquest, que viu a un carrer de La Palma, és petit. Però la seva exuberant floració no passa desapercebuda.