INVASORS D'ALTRE MÓN...

Atenció: trobem un exemplar de Cuscuta australis. Barbes de caputxí. Planta paràsita que envaiex a altres vegetals, entapissant-los amb una inquietant xarxa fantasmagòrica, matant-los xuclant els seus sucs nutricis.
Una malèfica Convolvulàcia.

CUNIELLS

Silene vulgaris. Una Cariofilàcia espectacular, que de vulgar no en té res de res. Té molts noms comuns: cuniells, trons. Aquest darrer ve perquè els nens solien jugar a esclafir les flors al palmell de la ma: peten, com petits trons vegetals.

CANDELERA

Candelera. Però també blenera, cresolera. Phlomis lychnitis. El groc vital, desfermat a les marjades. Glauca pilositat de fulles que s'eclipsen, quasi, devant de la floració circular, potent i poderosa forma arrauxada.

BARRERET

Anacamptis pyramidalis. El barreret, una orquídia preciosa per la seva senzillesa grupal. El color rosa intens, energètic, mostra la vitalitat l'aquesta Orquidàcia.

ESPASETA D'AMOR

Espaseta, en diuen. Per la forma de les fulles, llances...d'amor. No pot ser d'una altra manera: Gladiolus italicus ens ofereix una floració i un cromatisme encisadors. Com per descuit, a la vora del camí. Sorprèn, per formosa, enmig de la garriga. Els insectes i els humans caiem, rendits, als seu davant, adorant-la.

LA CICUTA

Camina que caminaràs, ens trobem a la zona propera a la Vall Major. Una impressionant Umbel.lífera és davant nostre: enorme, aparent, alta. Una olor penetrant i inquietant per agressiu emana de la planta.
Conium maculatum. La temible cicuta. Orgullosa, desafia els caminants. Medicinal però verinosa, perillosa, mortal...qui gosarà torbar el seu repòs vegetal...?

LA ROMA ENCANTADA

La roma. Planta màgica a la zona dels Pirineus, protagonista de llegendes com les de les Encantades. Té propietats especials a les arrels. Medicinals. Misterioses.
Rumex crispus. Creix al costat de corrents d'aigua, de llacs. Té molts noms: llengua de bou, per la forma de les fulles; arengada de porc.
Una Poligonàcia fantàstica, gran, aparent...

TAMARILLA

Sisymbrium crassifolium. Flors grogues més grans, més aparents, que les anteriors cosines del seu gènere. Les llavors, llargues, però més espaiades a la tija que en S. irio. 
El nom que indico és el comú en castellà; en català ho desconec.

HERBA DE CANTORS

Sisymbrium officinale, l'herba de cantors. Una diferència respecte a les seves cosines: les fulles de la part apical de la tija són més arrapades a la tija, més proximals a la verticalitat caulinar. Element que ens permet diferenciar-la entre l'enorme diversitat d'aquesta familia vegetal tan esclatant.

TANCANT EL LLUM

De molts noms gaudeix Sisymbrium irio, però quasi tots relacionats amb apagar el llum: bufallums, apagallums, matallums...i finalment, ravenissa. Creix forta, alta, a la vora de l'hort. Com sempre en aquest gènere, la senyal d'identitat són les llavors, molt més aparents que les mateixes florsles que les han originades.