TAMARILLA

Sisymbrium crassifolium. Flors grogues més grans, més aparents, que les anteriors cosines del seu gènere. Les llavors, llargues, però més espaiades a la tija que en S. irio. 
El nom que indico és el comú en castellà; en català ho desconec.

HERBA DE CANTORS

Sisymbrium officinale, l'herba de cantors. Una diferència respecte a les seves cosines: les fulles de la part apical de la tija són més arrapades a la tija, més proximals a la verticalitat caulinar. Element que ens permet diferenciar-la entre l'enorme diversitat d'aquesta familia vegetal tan esclatant.

TANCANT EL LLUM

De molts noms gaudeix Sisymbrium irio, però quasi tots relacionats amb apagar el llum: bufallums, apagallums, matallums...i finalment, ravenissa. Creix forta, alta, a la vora de l'hort. Com sempre en aquest gènere, la senyal d'identitat són les llavors, molt més aparents que les mateixes florsles que les han originades.

LA RAVENISSA REPTANT

Sisymbrium runcinatum, una ravenissa groga i reptant que creix a terrenys subnitròfils. Té molts cosins de la seva espècie, que anem identificant, en un any especialment favorable a les Crucíferes.

RAVENISSA MORISCA

Sisymbirum orientale. Oriental és l'origen d'aquesta ravenissa groga. El seu tret més característic és la longitud inmensa de les seves llavors. Una Crucífera elegant, finíssima, balladora amb l'oreig de la tarda en grups gràcils d'acollidora verdor.

AGULLES DE PASTOR. FILABARBA.

Scandix pecten-veneris. Una delicadíssima Umbel.lífera que és verda i vital com poques. El tret més característic és la conformació de les seves llavors, que tenen semblança amb les de certes Geraniàcies. Se les anomena igualment Pintes de Venus. La petitesa de les seves flors és compensada amb escreix per la seva abundor esponerosa.

L'HERBA DE LA RÀBIA

Alyssum alyssoides. L'herba de la ràbia. Una Crucífera reconeixible per la disposició de les seves llavors, aplanades monedetes d'un món de fades més amable. La flor, groga i petita, delicadíssima. El color, glauc i elegant. Una joia.
L'ús medicinal en infusió es recomana per combatre l'escorbut i per ser diurètica.

FOSC AMIC: EL FONG SECRET

Un Ascomicet de l'ordre Pezizals...però...més enllà...
Tal vegada es tracta d'alguna espècie del gènere Geopora. Creix a una terra que és conreada d'oliveres, en grup, amagat entre la molsa que les darreres plujes han revitalitzat. Fosc amic.

LA RUCA

Magnífica aquesta Crucífera amb els seus quatre pètals estelats, amb flors d'una aparença considerable: Eruca vesicaria, la ruca. Rústega i feréstega com és, assoleix una enigmàtica elegància, un cert encanteri...

EL FONG ALBÍ

Sobre aquesta fusta morta, en descomposició ja, apareix el nostre amic, acompanyat d'altres de la seva espècie. Un fong de la fusta dur, però blanc, completament albí. Postia stiptica, un Basidiomicet. Creixen aquests fongs sobre fusta morta de coníferes.