TORNANT AL CICLE DE LA VIDA

Un Zigomicet: Spinellus fusiger. Creix sobre els excrements, -en aquest cas de gos-, descomposant-los lentament en presència d'humitat. La tardor plujosa accelera els processos. La vida es renova continuadament. No hem, ho hauríem, de patir per res...

PSATIRELLES

Phsathyrella conopilus, un petit Agarical que no és comestible, però que resulta summament simpàtic. En grupets, amb el seu color marronós, que el difumina lleument entre la pinassa seca, però que el delata entre la verdor de la vegetació de tardor, humida estació aquest any. Tret característic: la depressió que forma al barret el lloc a on s'insereix el peu.

JONCS: EL SECRET DE L'AIGUA

El jonc, Scirpus holoschoenus. L'Espasa punxant, arma que pot ferir penetrant a la carn...no és pas la seva intenció. Però protegeix el jonc els secrets de la riera, del barranc: aigua, sempre cercant l'aigua fugissera. El secret de l'aigua.

MATADONA

Omphalotus olearius, la matadona. Un bolet molt tòxic de la familia del Agaricals. Creix al peu de les oliveres. Una interessant particularitat: les llàmines del seu himeni presenten bioluminiscència. Segurament, un passeig de nit per un camp d'oliveres a la tardor, amb una mica de llum de lluna, ens faria percebre un món de fades...real o imaginari?

SORPRENENT PI ROIG

Pinus sylvestris, el pi roig. Aquesta espècie és pròpia de llocs més frescos, i abunda al Pirineu, junt amb el pi negre. Aquí a La Palma suposo que deuen ser exemplars introduïts, plantats per algú que volia sortir de la monòtona presència del pi blanc. Acícules llargues, quasi feériques, amb pinyes més compactes, més closes. Escorça vermella, la qual li dóna el nom. Magnífic exemplar, acompanyat de dos més petits.

CARDÓ COMÚ, EL BANY DE VENUS

Aquestes vares, que es fan servir per a guarnir jerros, són els cardons comuns, Dipsacus fullonum. Aspecte inquietant, reben també el nom de Bany de Venus. Potser la seva utilitat per a la deesa sigui com a raspall per a l'esquena, o per a fer massatges...d'altra forma, el seu ús resultaria summament inquietant...

CONQUERIDOR

Amaranthus retroflexus. Un blet. Tot i ésser abundantíssim i formar part de la nostra visió habitual d´un terreny conreat, és un conqueridor que va venir de les Amèriques del Nord. Vet aquí com el nou vingut esdevé autòcton: a base de temps i perseverança. I fortalesa.

PANISSOLA

S'enganxa com una mala cosa. No sabem si per amor o per odi. La qüestió és que és arrapadora, encara que aquesta paraula me l'acabo d'inventar...però és que no trobo una que s'escaigui a la insistent tenacitat d'aquesta gramínia, aquesta sí, diabòlica.
Setaria verticillata.

PICANT PICARONA: LA VERDOLAGA

Portulaca oleracea. La verdolaga. Considerada una mala herba, però compte...no tant, que hi ha qui se la menja en amanida. Diuen que ofereix un gust lleugerament picant. Sens dubte és així, només cal fixar-se en el vital verd de les seves fulletes turgents, i les seves tijes vermelles i entremeliades...

BOVA

La canalla les anomena puros. Hi ha qui se les ha fumades, de xic...

Thypa latifolia. Rizomatosa i humida marcadora de llocs aquàtics. Aquestes de la imatge, al fons uterí d´un aljub. Gruixudes i fàl.liques al.legories de la masculinitat eixint de la femenina presència.