Un roser, trobat a un marge. Però no és el feréstec caní, la rosa de quatre fulles: és un roser de jardí. Algú, fa ja anys, potser molts, el va plantar aquí. Les seves roses són encara poncelles.
Prunus avium. El cirerer. La cirera és la fruita més sensual: tanmateix, en menjar-les, amb delectança, sembla que s'acaronin amb els llavis els mugrons de Venus.
Hi ha paisatges que congelen l´alè. Verd, blau -de cel-, blanc -de núvols fugisers- i groc esclatants. Primavera desfermada.
El groc és un dels colors més energètics de l'espectre lluminós. Tal vegada és la causa de la immensa floració de les ravenisses grogues, Erucastrum nasturtiifolium. Són, en la seva preponderància, generoses: si t'hi atanses, veus entre elles d'altres plantes, que creixen al seu redòs.
Promesa de collita. Regalada dolçor de fruita fresca, madura. Els incipients albercocs, xics i fin i tot tímids, frisen per destacar-se de les seves germanes, les fulles fotosintètiques. Prunus armeniaca, delitós nom d'exòtiques reminiscències.
