PIRENAICA...

Una petita tulipa; bé, no exactament, però és cosina germana: Fritillaria pyrenaica sub. boissieri.
Una joieta, al mig del camí. Solitària.
Bé, no tant: una mica més endavant, una altra. Deliciosa la col.loració granatosa, estrellada de groc, amb bandes també grogues. Com grocs són els estams i els pistils.

EL CANYISSAR

Des de temps inmemorial, les canyes han servit per a construir, per a l´hort, per a menjar: les arrels rizomatoses de les canyes, convenientment preparedes, són comestibles.

Arundo donax, la canya. Indicant la presència d´humitat propera. A rases, rierols, barrancs. Humil, però sempiterna.

LA PETITA ESTEPA GROGA

L'any passat la vaig veure, però la seva floració ja havia acabat. Quedaven, com a estranyes presències poligonals, els sèpals, oberts amb tres valves d'inquietant perfecció geomètrica. La petita estepa groga marciana.
Cistus hirtus.

PEBROTS DE SUC

Els pebrots de suc, extranyíssim nom per aquesta planta, una Resedàcia: Reseda phyteuma. Petitíssima, al mig d'un camí. Destaquen, això si, els seus fruits, que li dónen el nom: semblen petits pebrotets verds.
Són petites meravelles vegetals, a una altra escala. Imagineu si té de coses boniques el món, encara que siguin a altres dimensions!!!!!

FULLES DE SERRA

Euphorbia serrata. Fàcil, aquesta vegada: les fulles de la nostra amiga lletosa tenen els bords aserrats. És comuna als camps de conreu abandonats i marges de camins; la nostra, l'hem trobada al mig d'un viarany de solana. Sembla amenaçadora: eh, compte, que punxo...no és cert, és una bona i radiant noia de fluorescent floració.

LA FARIGOLA BLANCA

Peculiar aquesta terra: una altra criatura alba.

Aquesta mata de farigola té les flors completament blanques. És preciosa: com si fos el ramet d'una nena de comunió. Puresa: és la viva imatge de la puresa.

PIXAGOSSOS

Comença la fructificació de les gramínies. Les espigues, ja una mica daurades, donen esperança de collita. Aquestes són molt abundants; però les gramínies no són el meu fort, i tinc que investigar per saber el gènere a i l'espècie a la qual pertanyen.

Gràcies a l'amic de Verde y Cordial, sabem que és Hordeum murinum, els pixagossos.

LLET D'ESTELS

Una nova euforbiàcia, aquesta amb les fulles sota les inflorescències en forma estrellada. És d'una delicadesa exquisida, tant que quasi em passa desapercebuda. Tot i així, l'extrema verdor dels membres d'aquest gènere la fa sorgir entre la resta.
Euphorbia sp., de moment. Continuarem investigant.

LA LLETRERA

Euphorbia medicaginea. Una lletrera de vitalitat contagiosa. El seu color verd fosforescent la distingeix a distància, des de lluny. Alegre, vivaç, verda i amb una grogositat pícara, es mostra sense recel, doncs sap que ningú la tocarà. Les cabres no la mengen. La seva llet la protegeix.

GRAMINIES IMPOSSIBLES: PLOMERET

Les Gramínies. Una familia...impossible. Ja a la Facultat ens van remarcar la seva dificultat a l´hora d´identificar-les. I la realitat ho corrobora: no sé quina és aquesta planta. A l´espera de properes aproximacions fins arribar a la veritat, us deixo la seva enigmàtica imatge, i el nom inventat: plomeret.

Actualització: gràcies a la col.laboració d´un amic ocult, sabem que és Sesleria insularis.

Gràcies.