dijous, 16 de febrer del 2012

APROFITAMENT DEL BOSC

Una finca que té una part de bosc és un tresor. La varietat d´espècies que creixen al seu aixopluc és impresionant, inclús en llocs de clima sever. El bosc és una protecció, un mantell que cobreix amorosament la terra amb l´ombra de la vida. Però és també una responsabilitat pels propietaris: és necessari realitzar una acurada explotació del medi per a no trasbalsar el delicat equilibri. Una de les cures principals és l´aprofitament de la fusta. Arbres caiguts, arbres morts, són fets servir per a obtenir llenya per a les nostres estufes.
No fem servir els troncs massa desfets: són hàbitat de fongs, insectes i líquens. Però la fusta en estat adient és tallada i aprofitada: el sotabosc es va netejant, deixant menys combustible per a possibles situacions de risc d´incendi.

dimecres, 15 de febrer del 2012

EL VERITABLE BOSC MEDITERRANI: L´ALZINAR

El bosc mediterrani autòcton madur és l´alzinar. Tot altre tipus de bosc, com és la pineda, és causa de la intervenció de l´home, que va plantar espècies de creixement ràpid per aprofitament de fusta. El pi blanc, Pinus halepensis, s´ha ensenyorit dels boscos mediterranis. L´abandó d´explotació forestal per la manca de rendabilitat ha estat decissiva: els pins, amb les seves pinyes, s´estenen amb enorme eficàcia. A l´estiu, només cal seure sota un pi per comprovar com, amb l´escalfor, les pinyes esclaten llençant lluny els pinyols. Creixen els petits pins amb rapidesa.
Però els incendis forestals arruinen les pinedes. Els arbres, resinosos, no es regeneren: moren abrassats.

Les alzines resisteixen els focs; he vist alzines totalment cremades rebrotar a l´any següent, per acabar amb més frondositat que abans de patir els estralls del foc. Donem valor a les alzines, són el nostre bosc.

Les alzines de La Sisquella.

divendres, 20 de gener del 2012

ALZINES GEGANTS







Aquesta zona té una extranya virtut: afavoreix el creixement d´arbres d´enormes proporcions. Ja ho vam veure amb el pi gegant; a més d´ell, n´hi ha més pins enormes escampats ací i allà pel terme. També succeeix al cas de les alzines: Quercus ilex. Exemplars enormes, màgics, que alcen les seves branques com braços cap al cel, mentre enfonsen les arrels cap al terra, fondes, fondes...

dimecres, 18 de gener del 2012

LA VINCAPERVINCA



S´estèn com una catifa per sobre el terra. L´hem trobat a una zona humida, entapissant el terra a prop d´un abric rocós i d´una bassa de rec. La vinca, Vinca major, oferirà a la primavera la seva floració blava. És entapissant, una mica enfiladissa, carinyosa amb qui decideix sostenir-la, oferint-li un lloc on recolzar-se. I si no, tant li és: continuarà progressant pel terra, reptant, persistent i perseverant, a on li abelleixi anar.

dilluns, 16 de gener del 2012

NIUETS DE FADES


Aquest fong és veritablement un niuet. Amb els seus ouets i tot. Jo els anomeno nius de fades. Són fonts Gasteromicetals, rígids i que es troben a zones amb fusta, al terra.
Realment, si no fos perquè algú els ha estudiat...qui diria que és un fong, i no un niu de dolces fades boscanes?
Foto: Neus

divendres, 23 de desembre del 2011

LA VEDETTE


Oi per favor, si té pestanyes postisses aquesta noia tan bufona!!!
És Panaeolus sphinctrinus, una Agarical de la família de les Cuprinácies que poseeix potents substàncies al.lucinògenes.
No em digueu que no sembla una vedette del Paral.lel...

dijous, 22 de desembre del 2011

MATAPARENTS



Divertidíssims i molt alegres aquests bolets, els Suillus granulatus, més coneguts com mataparents. Són comestibles si se'ls hi treu un tel que cobreix el barret. Són abundantíssims a la zona, tant individualment com en grups més o menys nombrosos. Quan crèixen junts, són molt cridaners, amb el seu color groc tant llampant: semblen protegir-se uns als altres, com dient: Ei, compte, que ningú no ens toqui!!!!

dimecres, 21 de desembre del 2011

LA MORT...


Sota d'una olivera que està morint, hem trobat aquest grup de bolets. Per sota tenen làmines negres.
És curiós que, en tot l'olivar, només hagin crescut sota d'un arbre malaltís.
Tal vegada siguin anunciadors de la mort...

dimarts, 20 de desembre del 2011

NO DESTORBAREM EL BOLET



Una seta divertida: soleta al mig del bosc, amb el seu color tan intens. La toquem: compte, és molt delicada!!! El seu peu és molt sensible. Volia veure les làmines inferiors del seu barret, però no ho faré: no la vull trencar, i no hi ha cap més individu al voltant...que segueixi la seva vida.

dissabte, 17 de desembre del 2011

LIQUEN GLAUC



Una altra catifa al bosc. Realment, tenim a on escollir. Tot un luxe asiàtic. Aquesta és feta de liquens, un liquen glauc blavós, d'un color tant, tant elegant...ni tan sols contemplem destorbar-lo amb la més mínima petjada. La seva suavitat, encara que més rígida que la de les molses, és acollidora.