diumenge, 4 de desembre del 2011

EL COSÍ DELS GAMONS

Els grans gamons tenen un cosí més petit, però molt ferm: el gamó blanc. Aquest té la fulla com la de les cebes, és a dir, cilíndrica i buida per dintre, mentre que el gran gamó la té plana. El nom correcte en català és cebollí.
Antigament, es feia una substància que es servia com a goma per a pegar a partir d'aquesta planta.
Es diu Asphodelus fistulosus.


dissabte, 3 de desembre del 2011

LA RAVENISSA, SENCERA


Ja haviem parlat de la ravenissa blanca, però aquí la tenim sencera, mostrant la seva arrel. També les llavors, protegides per la valva. Diguem-ne que aquesta ravenissa no estava al seu millor moment, doncs eren ja a prop els freds, però aquí la teniu, tota ella.

divendres, 2 de desembre del 2011

LA PASTANAGA SILVESTRE


Comestible és la pastanaga, la gran, la de l'hort. Però també ho és la modesta pastanaga silvestre. Daucus carota, una Umbel.lífera. Les arrels salvatges no són ni molt menys tant espectaculars com les conreades. Però en cas de necessitat, ens aportaran aliment.

dijous, 1 de desembre del 2011

LES DIVERTIDES PIMPINELLES

Tot i que la protagonista de la foto era la formació de babetes blanques de la tija, aquesta planta és una pimpinella. Sanguisorba minor, una Rosàcia molt espectacular, doncs les flors són unes formacions complicades. Les fulletes són molt entremeliades, arrissades, alegres.
Les pimpinelles són molt abundants. El nom és divertit. No sembla una Rosàcia, realment. És entremeliada...vol despistar-nos.

dimecres, 30 de novembre del 2011

ALEGRIA BELLA

Narcissus assoanus. Bellíssims, grocs amb el color de l'alegria eterna de la joventut. Són tant petits, però tan deliciosos...creixen ací i allà, pertot arreu daurant els dies, cantant la joia de viure...quan els veig, no puc menys que atansar-me, seure al seu costat i tocar-los, i parlar amb ells, riure amb ells...són efímers, per això, i el gaudi és breu...com la vida. Però gaudim d'ella, com el petit Narcís.

dimarts, 29 de novembre del 2011

EL COSINET FI


Muscari neglectum. El cosinet fí del M.comosum. Com veieu, es menys asalvatjat, més mesurat. El grapat de flors és més junt, més atapeït.
Aquest ens saluda, en fer la foto. Hola, com esteu? Jo estic molt bé, molt a prop de casa vostra, al prat d'abaix. No m'atanseu les cabres, que em mengen!

dilluns, 28 de novembre del 2011

EL PANICAL BLAU



Echinops ritro, el panical blau. Una Composta punxeguda. És molt simpàtic aquest card, de color francament blau. Simpàtic, sí, però també feréstec...a veure qui s'atansa... les cabres no gosen menjar-lo. El miren, l'oloren, inclús s'atreveixen a llepar-lo...però definitivament...deixem que creixi el nostre amic panical, i que ens alegri la vista¡¡¡

diumenge, 27 de novembre del 2011

LA ORQUIDIA MÀGICA



Als camps de conreu que fa temps que no es treballen trobem aquesta orquídia. És deliciosament màgica, combinant l'exòtica forma de la flor, que recorda una abella, i el seu color marró, amb el verd intens de la tija i les fulles.
No he aconseguit esbrinar el seu nom. Feina pendent, doncs.
Actualització: gràcies al nostre anònim amic, sabem: Oprhys speculum, el mirall de Venus.

dissabte, 26 de novembre del 2011

LA ROSELLA PELUDA


La rosella peluda, Papaver hybrida. Una altra de les espècies de Papaveràcies que es mostren en aquestes terres. La flor és extremament delicada, i els pètals cauen al més petit contacte amb els nostres dits.
Té pelets per tot arreu. És hirsuta, rústega i aparentment dura. Però no és així: quan vam agafar una planta per posar-la en una jardinera i guarnir la nostra casa de fusta...no va voler; va marcir-se sense remei, trista per haver perdut la seva llibertat.
Mai més agafarem roselles salvatjines.

divendres, 25 de novembre del 2011

RESISTÈNCIA



Aquest fong ha crescut al peu d'un ametller. A finals d'estiu. És turgent i globulós. El color taronja el fa destacar sobre l'ocre de l'escorça.
Un resistent: fa mesos que no plovia. En canvi, aquí està, vivint i prosperant, mostrant els cossos reproductors per continuar endavant amb la seva vida.