dijous, 24 de novembre del 2011

EL LLI BLAU



Haviem presentat el lli blanc. Aquí tenim el seu cosí, el llí blau. Linum narbonense. Acompanya el lli blanc, donant al paisatge una dolçor amorosida de tons blancs i blavosos, fent-lo suau i harmònic.
No és tan subtil com el blanc: la corol.la és més resistent, i no deixa anar els pètals amb tanta facilitat. Sembla con una abraçada de benvinguda, amb els talls oberts.

dimecres, 23 de novembre del 2011

JARDINS AMAGATS



Al mig d'un turó, molt a prop d'un maset derruit, vam trobar aquest jardí amagat. Lliris blaus creixen a una plana entre la solana i l'obaga. Són fermosos, plens i acompanyats d'algunes yuques.
Iris germanica, el lliri blau.
Abandonat, però no sol.
Hem trobat el nostre jardí ocult.

dimarts, 22 de novembre del 2011

PEL MAL DE L'ÀNIMA



Hypericum perforatum. L'hipèric. L'herba de Sant Joan. Màgica.
No és molt abundant, però tenim la fortuna de gaudir d'una petita colònia a les nostres terres.
Hem fet oli d'hipèric. Cura mals de la pell: cremades, eccemes, ajuda a la cicatrització de petites ferides.
I ajuda a guarir els mals de l'ànima: presa en infusió, l'herba de Sant Joan aixeca els ànims tristos i amoroseix els patiments.
Els poders establerts la volen controlar: no toleren que la gent es curi a sí mateixa.
La seva eficàcia es garanteix si es recull la nit de Sant Joan o als volts del solstici d'estiu.

dilluns, 21 de novembre del 2011

PICS DE CIGONYA

O tisoretes. Són les llavors les que donen nom a aquesta Geraniàcia, Erodium ciconium. Aquestes llavors tenen gran afany a entortolligar-se al pèl del bestiar, provocant autèntics embolics difícils de desfer. S'asseguren un transport ben lluny del seu lloc de naixença. Són rústegues i resistents. Petites, arrapades al terra. Autèntiques supervivents.


Encara que en temps més benignes, poden assolir tamanys considerables. 



diumenge, 20 de novembre del 2011

LA MARE DE LA SELVA



De la familia de les Caprifoliàcies, nom que ens recorda certa tendència cabruna a pujar, entortolligar-se i fer seu l'entorn. L'enfiladís lligabosc, la Lonicera implexa, forma dins els boscos de la zona un lligam inextricable que impedeix moltes vegades l'avanç a través de la floresta. De vegades, més modesta, creix als marges del camí.
A les cabres els encanta menjar-la.
La mare de la selva, fa honor al seu nom castellà. Lligabosc, lliga, uneix i protegeix amorosament, per bé que ferma, el bosc enfront dels intrusos.

dissabte, 19 de novembre del 2011

ALEGRIA GROGA


Helianthemum syriacum.
Alegria groga. Groc és el color dels estius mediterranis. Predomina sobre els blaus i blancs primaverals i sobre els morats i daurats de la tardor. És el reflexe del sol a la terra. L'alegria, al Mediterrani, és groga, sens dubte.

dijous, 17 de novembre del 2011

LA ROSA PRIMIGÈNIA



Rosa canina, la rosa del gossos. L'espècie de la qual deriven totes les varietats de rosers del món, tan complexes, perfumades i acolorides que potser ja no s'enrecorden del seu origen, la rosa de cinc pètals els fruits de la qual són les gavarres. Que per cert, diuen els antics que tenen cert poder afrodisíac...

dimecres, 16 de novembre del 2011

XIPRERS D'ETERNITAT



Cupressus sempervirens. Símbol pels antics d'eternitat, de benvinguda, de serenor...aquí els xiprers són plantats per la ma humana. Alguns exemplars adquireixen formes còniques, d´altres més obertes. D'altres van fent, lentament, creixent com a petits arbres de futur.
Són molt resistents. Tal vegada eterns.


dimarts, 15 de novembre del 2011

PEDRES VIVES

Quan plou, les minerals pedres es transformen en receptacles de vida. Els líquens i les molses comencen a reviure, en el seu despertar del somni estival. Els seus cossos tendres s'expandeixen sobre la solidesa pètria, creant al voltant de la duresa tel.lúrica un embolcall eteri, subtilment viu. És la tendresa de la vida orgànica entapissant la mare dura i rocosa. Fins a cinc espècies de molses i líquens hi ha sobre aquesta roca a la vora del camí de Les Sisquelles.


dilluns, 14 de novembre del 2011

EL DUR MARFULL

El marfull és un arbust molt resistent a la sequera. Però també té els seus límits. Aquest any en què el periode estival ha estat tant llarg, hem vist morir alguns marfulls.
Són molt interessants i agradables, doncs floreixen a l´hivern, essent una de les poques plantes que ens ofereix la seva floració en temps freds. Però a més a més, és curiós perquè a la mateixa temporada podem gaudir dels seus fruits, unes baies negres i brillants.
Viburnum tinus. Aquí el veieu, creixent dins un antic pou d´una feixa.