EL FONG ONDULANT

Stereum hirsutum és el fong poliporaci Afiloforal possiblement més comú a Catalunya. Viu sobre fusta morta saprofíticament.

EL MOIXERÓ BLAU

El moixaró blau resalta al capvespre humit del bosc. Es Clitocybe nuda, un Agarical comestible dolç. 

EL BARBALLÓ

Lavandula latifolia, el barballó, creix a la vora del camí. És la lavanda de fulles llargues. 

ESPONGIFORME

Fuligo cinereus viu sobre branquetes al bosc molt humit. És un altre membre dels Mixomicets.

MUCILAGINOSA

El Mixomicet Mucilago crustacea es presenta al camp d'oliveres sobre la terra envoltant unes branquetes i altres restes vegetals.

LA MASSA

Aquest ésser és un Mixomicet, Lycogala epidendrum, que creix sobre soques d'arbres que no gaudeixen de bona salut o que ja són morts. Quan maduren, el seu color canvia a pardusc.

EL CRIPTO-FONG

Fuligo septica és un Mixomicet, un organisme situat a la frontera entre animal i vegetal. Ocult al més amagat del bosc sisquellanà, creix en forma de taca daurada. A la fase juvenil és un plasmodi mòbil.

EL XAMPINYÓ DE CAMP

Agaricus campester és el xampiñó silvestre. Viu en prats que s'abonen amb fems, com la nostra finca d'oliveres.

PEU DE LLEBRE

Coprinus lagopus és el coprí peu de llebre. Aquest bolet té com a particularitat que les làmines del barretet s'aixequen en divertit gest quan són madures 

MUSHROOMS, ELS BOLETS AL.LUCINÒGENS

Els bolets del gènere Panaeolus contenen molècules psicoactives como la psilocibina i la psilocina. Són els famosos mushrooms amb els que la penya progre s'ha flipat des dels temps de les novel.les d'en Sánchez Dragó. Hongos de Poder, els anomenen.
No és aconsellable la seva ingesta.

TÀRREC

Salvia verbenaca és el tàrrec. Arrapada al secà, terra que esdevé verd.

L'HERBA SAGRADA

Així anomena la tradició a Verbena officinalis. Més modestament se l'anomena verbena.

LA BUGLOSSA

Anchusa azurea té moltes cosines que se li assemblen molt, com els gèneres Alkanna o Lithospermum. De l'arrel s'extrau una substància vermella que teneix.

EL TIMÓ SALSER

Hi ha un altre timó, més tardà, més blanc. Thymus zygis, aromàtic cosí del primerenc vulgaris.

MATABLAT

Iberis pinnata. Matablat pinnat. L'assimetria dels pètals externs la delata...

L'HERBA DELS CINC NERVIS

Hi ha molts plantatges, però aquest és l'herba del cinc nervis, Plantago lanceolata.

L'AMANT DE LA ROCA

Arraulida a la marjada, Polygala rupestris absorbeix la calor i s'empara del vent.

LA CABELLERA DE VENUS

Només als racons on ragi una font trobaràs la cabellera de Venus, Adiantum capillus-veneris.

L'HERBA DE PLATA

Glauca, pilosa i vital, talment platejat tresoret: l'herba de plata o argirolobi. Argyrolobium zanonii.

BERGERET

O ravenell. Se'l coneix pels fruits globulosos i arrugats. I per cert desordre vital a l'ordenació dels pètals... Rapistrum rugosum.

TRASPIC DE CAMP

El pom blanc resalta entre les herbes. Thlaspi arvense, el traspic de camp, sembla surar al mar verd de l'oliverar.

LA PALOMETA

Preciosa tonalitat glauca a fulles i tijes i un arc de Sant Martí a les petites flors agrupades en inflorescències morades, rosades i amb una taca groga. Platycapnos spicata, la palometa.

HERBA FELERA

Está claro que el factor principal en la expansión de las especies es la lluvia. Y como llueve, pues aparecen en La Sisquella vegetales nunca vistos antes. Es el caso de la Labiada Ajuga chamaepitys, de la cual he identificado tres individuos en el canalillo central del camino. Se le llama herba felera y al parecer tiene propiedades contra la hidropesía, palabra ésta que engloba dolencias de origen diverso pero en general tendentes a la retención de líquidos. No se sabe mucho de ella...