El jonc, Scirpus holoschoenus. L'Espasa punxant, arma que pot ferir penetrant a la carn...no és pas la seva intenció. Però protegeix el jonc els secrets de la riera, del barranc: aigua, sempre cercant l'aigua fugissera. El secret de l'aigua.
Omphalotus olearius, la matadona. Un bolet molt tòxic de la familia del Agaricals. Creix al peu de les oliveres. Una interessant particularitat: les llàmines del seu himeni presenten bioluminiscència. Segurament, un passeig de nit per un camp d'oliveres a la tardor, amb una mica de llum de lluna, ens faria percebre un món de fades...real o imaginari?
Pinus sylvestris, el pi roig. Aquesta espècie és pròpia de llocs més frescos, i abunda al Pirineu, junt amb el pi negre. Aquí a La Palma suposo que deuen ser exemplars introduïts, plantats per algú que volia sortir de la monòtona presència del pi blanc. Acícules llargues, quasi feériques, amb pinyes més compactes, més closes. Escorça vermella, la qual li dóna el nom. Magnífic exemplar, acompanyat de dos més petits.
Aquestes vares, que es fan servir per a guarnir jerros, són els cardons comuns, Dipsacus fullonum.
Aspecte inquietant, reben també el nom de Bany de Venus. Potser la seva
utilitat per a la deesa sigui com a raspall per a l'esquena, o per a
fer massatges...d'altra forma, el seu ús resultaria summament
inquietant...
