LA LLETRERA

Euphorbia medicaginea. Una lletrera de vitalitat contagiosa. El seu color verd fosforescent la distingeix a distància, des de lluny. Alegre, vivaç, verda i amb una grogositat pícara, es mostra sense recel, doncs sap que ningú la tocarà. Les cabres no la mengen. La seva llet la protegeix.

GRAMINIES IMPOSSIBLES: PLOMERET

Les Gramínies. Una familia...impossible. Ja a la Facultat ens van remarcar la seva dificultat a l´hora d´identificar-les. I la realitat ho corrobora: no sé quina és aquesta planta. A l´espera de properes aproximacions fins arribar a la veritat, us deixo la seva enigmàtica imatge, i el nom inventat: plomeret.

Actualització: gràcies a la col.laboració d´un amic ocult, sabem que és Sesleria insularis.

Gràcies.

ARCANS ROMANÍS

Les feixes antigues són poblades de romaní. Plantes arcanes, vellíssimes, de anys i temps. Les abelles i abellots volen obertament entre ells, a centenars.

No hem netejat les feixes de romanís: contribueixen a retenir la humitat del terra i a impedir que quan plou l´aigua arrossegui la matèria orgànica de la capa superior. És magnífic veure aquestes plantes,

orientades al nord, més frescals, florides, exuberants.

EL ROMANI ROSA

Entre el blanc extrem i el blau omnipresent, el rosa. De vegades, entre la blavor general del camp de romanís, apareix una mata d´exquisit rosat. Molt poc abundant, delicadíssim. Dóna goig veure aquestes tonalitats del tant comú romaní. Molts pensen que senzill en la humilitat de la seva abundor; com sempre, amagant subtileses.

LA EUFORBIA MISTERIOSA

Un membre ven aparent de la familia de les Euforbiàcies. Sabem que pertany al gènere Euphorbia, però desconec l'espècie. Continuarem investigant.
Tija vermella, fulles verdes maragdines.

PER A TENYIR: LA BUFALAGA

El mon és prou explícit: Thymelaea tinctoria.
És la bufalaga.

Dóna nom a la familia a la qual pertany: Timeleàcies. Es pot tenyir amb ella: té extractes per a tal finalitat. Però també és medicinal, encara que conté substàncies capaces de provocar la mort. És un potentíssim purgant.

Mort i guariment: tant a prop un de l´altre.
És de distribució sahariana: és a dir, quan apareix a un territori, indica la progressiva desertització de la zona.

GESSAMÍ DE LLOP.

Osyris alba.

Aquesta planta m´ha portat de corcoll durant un any. No he vist la seva floració, de manera que no podia classificar-la. Finalment, avui, una mica per atzar, un molt de recerca, he aconseguit saber el seu nom, diguem-ne que humà. El gessamí de llop. Nom de ressonàncies antigues. Preciós.
Pertany a la familia de les Santalàcies.

RAR

Très rare...així qualifica el Bonnier, el llibre de classificació per antonomàsia, al romaní blanc: rar.

El romaní floreix en blau. Un blau vaporós i fugiser, que va apavaigant-se a mesura que la flor atansa la maduresa. Però, excepcionalment, es troben romanís que floreixen en blanc: són espectaculars.

La flor, alba, és màgica: transmet puresa, realment. A mí m´ha impactat trobar aquest exemplar, dalt de la nostra punta. N´hi ha, però algún més al pla...és el romaní de les fades.

EL MORRÓ

Stellaria media, el morró. Una caprifoliàcia indicadora de terres rics en nitrats...increïble. Sóc feliç: ha aparegut al nostre hort. Ho estem aconseguint: la terra s´està enriquint amb les nostres aportacions d´humus i fems. Aquesta mala herba és doncs benvinguda a casa nostra: ens mostra que la feina dóna fruit, que no és en va. Gràcies, morró, la castellana pamplina.

Es pot menjar, aprofitant els brots frescos, en sopa o com amanida. I també és bona com a ferratge per animals.

NINOIS

Té més noms aquesta Labiada, però aquest m´ha semblat molt especial. En castellà el nom és menys afortunat: ortiga muerta.

Lamium amplexicaula. És una planta que

creix a zones d´horta, a la que dóna un color malva vital. M´ha fet especial il.lusió trobar-la a La Sisquella, doncs és senyal inequívoca de que la terra de l´hort va prenent la textura i composició adients per tal de merèixer tal nom. Els nostres esforços no són en va.

L´ESCORPI VEGETAL

Genista scorpius. Horrible argelaga. Punxes que fereixen, que penetren dins la pell fins assolir el muscle. I no contenta amb ferir, fa mal: alguna substància penetra a la ferida i la fa bullir.

Resisteix la calor, el fred, el sol, la lluna...

És, però, menjada per les cabres: les zones de les flors són agradables per a elles, quan comencen a obrir-se o són ja francament desplegades, en tot el seu esplendor papil.lonaci.

Fan groga la primavera als vessants de solana. La primavera és groga aquí.

FRUITS DE PROXIMITAT

Totes les fruites i productes de la imatge s´han obtingut d´arbres a prop nostre: caquis, magranes, codonys. La terra és generosa: podem obtenir molts aliments si tenim cura. Llastimosament, el consumisme que envaeix els nostres dies fa que la gran majoria de gent ja no sàpiga valorar els fruits deliciosos que ens ofereix la natura, al seu estat natural: tenen taques, estan oberts (de pur madurs), no són perfectes, ni presenten un tamany uniform...tal i com la gent està acostumada a trobar-los a les grans superficies.

Gaudim d´aquesta imatge, com nosaltres hem gaudit d´ella...i de les aromes i els gustos exquisits d´aquestes joies.