ESPLENDENT

La rosa, oberta. Floribunda, la multipètala.

CERVELLS VEGETALS

Juglans regia, la noguera. En temps antics, molt abundant a la zona, per l'explotació de la seva fusta; però unes malaurades tempestes van arrossegar arbres, terra, vida, ja fa molts anys.
N'hi ha, però, encara, exemplars magnífics. Amb els seus aments masculins, els llargs, més curts els femenins.
I els fruits, a la tardor: les nous, tant magníficament semblants a un cervell humà.

ROSA DE JARDI

Un roser, trobat a un marge. Però no és el feréstec caní, la rosa de quatre fulles: és un roser de jardí. Algú, fa ja anys, potser molts, el va plantar aquí. Les seves roses són encara poncelles.
Rosa hybrida, producte de la ma humana, i tot i així, bella.

MUGRONS

Prunus avium. El cirerer. La cirera és la fruita més sensual: tanmateix, en menjar-les, amb delectança, sembla que s'acaronin amb els llavis els mugrons de Venus.

LA CUGULA

Avena sterilis, la cosina salvatgina de la conreada. La cugula: nom d'estranyes reminiscències.
És molt divertida: la més minsa brisa la mou, com si fos un mòbil que, enlloc de penjar del sostre, surt de la terra, desafiant lleis gravitatòries i divines.

ESCLAT

Hi ha paisatges que congelen l´alè. Verd, blau -de cel-, blanc -de núvols fugisers- i groc esclatants. Primavera desfermada.

GROC

El groc és un dels colors més energètics de l'espectre lluminós. Tal vegada és la causa de la immensa floració de les ravenisses grogues, Erucastrum nasturtiifolium. Són, en la seva preponderància, generoses: si t'hi atanses, veus entre elles d'altres plantes, que creixen al seu redòs.

PROMESA

Promesa de collita. Regalada dolçor de fruita fresca, madura. Els incipients albercocs, xics i fin i tot tímids, frisen per destacar-se de les seves germanes, les fulles fotosintètiques. Prunus armeniaca, delitós nom d'exòtiques reminiscències.

LA MAR VERDA

Maragdina, vibrant, lleument daurada. Una altra graminia. Ja la cercarem. De moment, ens delectem en la seva sinuosa onada de vigor. Sol, aigua i terra captat tot en vida.
Bromus sterilis, el margall llarg. Un altre cop de mà (veure comentaris).

PRIMAVERA BLANCA

La pluja generosa ha fet que la ravenissa blanca, Diplotaxis erucoides, es delecti en aquesta mar blanca. El vent les mou, i són com l'escuma de les onades. Poden colonitzar enormes superfícies. Són encisadores.

L'OLIVERA

Conreada, mediterrània, formant part ja no tan sols de la terra, si no de l'ànima d'un poble, d'unes persones que se senten arrelades a un lloc. Arrels centenàries, agafades a la pedra. O és la pedra la que las acarona, delitosa amb la seva suau i dolça penetració de mil.lenis? Olea europaea var. europea.

EL GINEBRÓ GEGANT

Arbori totalment és el port d'aquest ginebró...decà. Quants anys tindrà? És impossible accedir al seu interior, l'espessor densa de les seves acícules ho impedeix. Veiem, però, el seu tronc: rugós, fort, que sosté l'ambli brancatge.

L'ALADERN

Cosí molt proper de la olivera conreada, l'aladern, Phillyrea angustifolia, floreix més d'hora. Els seus fruits són menuts, no tenen l'esponerosa rotunditat del seu venerable parent. Però és resistent, pertinaç, amb una verdor fonda d'aigua amagada sota la terra. Fin a on arribaran les seves arrels?

PIRENAICA...

Una petita tulipa; bé, no exactament, però és cosina germana: Fritillaria pyrenaica sub. boissieri.
Una joieta, al mig del camí. Solitària.
Bé, no tant: una mica més endavant, una altra. Deliciosa la col.loració granatosa, estrellada de groc, amb bandes també grogues. Com grocs són els estams i els pistils.

EL CANYISSAR

Des de temps inmemorial, les canyes han servit per a construir, per a l´hort, per a menjar: les arrels rizomatoses de les canyes, convenientment preparedes, són comestibles.

Arundo donax, la canya. Indicant la presència d´humitat propera. A rases, rierols, barrancs. Humil, però sempiterna.

LA PETITA ESTEPA GROGA

L'any passat la vaig veure, però la seva floració ja havia acabat. Quedaven, com a estranyes presències poligonals, els sèpals, oberts amb tres valves d'inquietant perfecció geomètrica. La petita estepa groga marciana.
Cistus hirtus.

PEBROTS DE SUC

Els pebrots de suc, extranyíssim nom per aquesta planta, una Resedàcia: Reseda phyteuma. Petitíssima, al mig d'un camí. Destaquen, això si, els seus fruits, que li dónen el nom: semblen petits pebrotets verds.
Són petites meravelles vegetals, a una altra escala. Imagineu si té de coses boniques el món, encara que siguin a altres dimensions!!!!!

FULLES DE SERRA

Euphorbia serrata. Fàcil, aquesta vegada: les fulles de la nostra amiga lletosa tenen els bords aserrats. És comuna als camps de conreu abandonats i marges de camins; la nostra, l'hem trobada al mig d'un viarany de solana. Sembla amenaçadora: eh, compte, que punxo...no és cert, és una bona i radiant noia de fluorescent floració.

LA FARIGOLA BLANCA

Peculiar aquesta terra: una altra criatura alba.

Aquesta mata de farigola té les flors completament blanques. És preciosa: com si fos el ramet d'una nena de comunió. Puresa: és la viva imatge de la puresa.

PIXAGOSSOS

Comença la fructificació de les gramínies. Les espigues, ja una mica daurades, donen esperança de collita. Aquestes són molt abundants; però les gramínies no són el meu fort, i tinc que investigar per saber el gènere a i l'espècie a la qual pertanyen.
Gràcies a l'amic de Verde y Cordial, sabem que és Hordeum murinum, els pixagossos. Que es diu pixagossos ho sabem gràcies a Pauper.

LLET D'ESTELS

Una nova euforbiàcia, aquesta amb les fulles sota les inflorescències en forma estrellada. És d'una delicadesa exquisida, tant que quasi em passa desapercebuda. Tot i així, l'extrema verdor dels membres d'aquest gènere la fa sorgir entre la resta.
Euphorbia sp., de moment. Continuarem investigant.